121dB, Smoking Soul’s i Arthur Mas millors discs de 2013 per la redacció
Des de la Tres deu ens ha costat però finalment hem aconseguit posar-nos d’acord per triar els 3 millors discs valencians de l’any per a la redacció d’esta revista. Amb un triple empat vos presentem un text mixt que hem redactat entre tots explicant perquè 121dB, Smoking Soul’s i Arthur Caravan i Hugo Mas han facturat els que són per a nosaltres els discs de l’any.
2013 ha estat un any que musicalment ens en recordarem per ser un any de grups que han decidit parar definitiva o momentàniament. Entre ells està 121dB, grup que servix per explicar- en part- el fet que ara mateix una casa com esta puga existir. Teixidors de sinèrgies i complicitats a una València on es donava l’esquena a la cultura des de molts àmbits. En pocs anys i relativament pocs àlbums van reeixir a fer un so plenament característic, un timbre de veu, uns texts i una estètica. Lesotho, el país dins un país, és un EP de quatre cançons que continuava en la línia d’Assaig/Error i en general d’una trajectòria coherent i autoexigent. Si paravem atenció a les lletres de Lesotho, algun vers podia fer-nos pensar que l’aventura 121dB s’acabava: l’escenari és buit, oblidaré el sarcasme i el soroll. Se’n van com van entrar, fidels en la seua exploració de sons afins al hardcore melòdic i el rock alternatiu i amb molt bones cançons. A més, per no oblidar, també en 2013 la banda de València va fer una cover de chapeau d’Orgasme, tema inclós a l’últim disc d’Orxata.
Si hi ha un disc que no podia faltar entre els millors de l’any, aquest és sense dubte L’Espenta de Smoking Soul’s. És una proposta de debut original i diferent, frescs com són la música que fan. Són l’energia que ens impulsa a pedalejar amb força cada matí, a millorar cada dia. Amb melodies elèctriques i lletres plenes de positivitat estan aconseguint el seu espai al panorama musical valencià. Fa només uns dies que gaudirem d’ells al Festivern acomiadant el 2013 amb un directe reeixit, i estem segurs que al 2014 ens els trobarem a molts més escenaris. La seua fórmula secreta? Allò de riure i “seguir mostrant L’Espenta en cada pas. Trepitjant fort matant la por”.
I per acabar el triple empat parlem de Wegener, el disc conjunt dels alcoians Hugo Mas i Arthur Caravan. Amb Wegener entrem dins d’un món de magma i obscuritat que han ideat conjuntament i que millora, més si cap, quan veus l’espectacle en directe. És una cosa que s’ha de fer el 2014 i que recomanem fervosament des de la Tres deu. Estem parlant d’un rock progressiu exquisit amb textos enormement elaborats que atrapa qui els escolta, totalment imprescindible. Una de les perles que haviem de destacar d’aquest any que acaba.
