Literatura, pintura i música, el nou llibre de Paula Bonet
Llisc per casualitat que Paula Bonet presenta nou llibre a València, Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END. No ho dubte i pedaleje cap al centre. No em sorprèn massa que la llibreria estiga plena de gom a gom, i és que Bonet és una de les artistes de moda, i com ha dit un dels seus acompanyants, “un exemple del què està passant a València, artistes amb talent fent coses de qualitat”. El col•loqui és al pis de dalt i hi ha una cua de gent que baixa per les escales, creua la planta baixa i arriba al carrer. En compte d’esperar l’autògraf, m’estime més sentir allò que l’autora ha de dir, així que m’aprope tot el que puc i pare atenció.
Reconec a Bonet pel seu cabell taronja, parla amb veu baixeta i pausada, sembla no voler molestar ningú. La conversa ja està avançada però pille algunes frases claus: “El lector no s’ha de quedar només amb les imatges”, explica. Li acompanya Maria Herreros, amiga i també artista: “aquest és un llibre molt valent per què és molt íntim, molt sensible, personal”, és el primer llibre en el què la il•lustradora també escriu.
La gent comença a amuntegar-se al pis de baix, esperant, i jo ja no puc sentir res més. Una dona que passa per allí guaita, “deben regalar algo, ¿sinó por qué tanta gente?”. M’agradaria tindre la dedicatòria de Paula (ma mare diu que pot ser en el futur valga milions), però les esperes em desesperen i decidisc pedalejar ràpidament cap a casa i començar a llegir.
I us preguntareu, perquè parle de llibres i pintura quan açò és una revista de música. Doncs hi ha una relació. Bonet ha sigut la creadora per exemple, de la portada de l’últim cd dels Inspira, el grup català de pop. I també utilitza sovint, la lletra de les cançons per completar les seues imatges, com aquesta de Mishima. Inclús va il•lustrar aquest cartell per a un concert de Senior i el Cor Brutal.
La música, a aquest llibre, hi és incorporada més o menys de la mateixa manera, incloent versos al principi dels capítols i resumint, al final, una llista de cançons que serveixen per ambientar i completar la lectura. Entre els artistes, podem trobar a Sigur Rós, The Smiths o Neil Young. Podeu escoltar-la sencera al Spotify cliclant ací.
Il•lustracions i literatura fan una simbiosi molt natural que permet una lectura lenta, encara que un poc freda. I si hi afegim l’atmosfera que creen les cançons, l’efecte és molt millor. Em sorprèn el to dels relats, vertaderament íntims, i no puc evitar imaginar-me en moltes d’aquestes situacions a la mateixa Paula Bonet com a protagonista. Qui, compartint aquests sentiments – ja siguen reals o ficticis –, sembla haver-se despullat davant del paper.
En definitiva, unes línies que amaguen molt més que diuen. Unes acotacions més penetrants que el diàleg. I uns temes amb els quals tots ens podem sentir identificats: soledat, desamor, pèrdua i finals – o inicis, segons com ho mires.
