Feslloch 2014, on a l’acampada “la festa sempre està servida”
Des de la primera edició d’aquest festival el nombre de feslloqueres i feslloquers ha anat multiplicant-se. Què tindrà el Feslloch que cada vegada hi som més? 3.000 persones vingudes de tots els racons dels Països Catalans es comptabilitzen dijous, amb Txarango com a cap de cartell mostrant-nos les millors cançons del seu nou disc, Som Riu. Arribaren acompanyats d’Oques Grasses, un grup que comença a fer-se voler al País Valencià després de protagonitzar el passat Festivern un gran espectacle.
Quan la nit acaba i surt el sol és hora de plantejar-se entrar a la tenda i descansar. Són les 11 del matí i comencem a recordar-nos fins i tot dels nostres avantpassats més llunyans: el sol ha decidit potenciar l’efecte hivernacle en el nostre metre quadrat d’acampada i el microclima de la nostra Quechua ja no ens deixa respirar. Pot ser és hora de fer-li una visita a la piscina per poder seguir xafant la orella. Atents totes i tots, perquè quan hi arribem descobrim una important novetat d’enguany, l’aigua està neta! Serà el preu que hem hagut de pagar per no tindre aigua calenta a les dutxes? Així i tot, i amb perill de pulmonia, sabem que eixa aigua cristal·lina de la piscina, portada directament del Pol Nord, és l’única sol·lució per reviure. Una vegada conscients ens ve un pensament al cap, que està passant amb les dolçaines? És el segon dia i a penes les hem sentit sonar… No tenim més que paraules d’agraïment per aquesta escassetat auditiva.
L’aforament és efervescent, sobre unes 8.000 persones apleguen el divendres. Com es nota l’arribada! La migdiada a la piscina ha passat de difícil a impossible i es creen cues per recollir les polseres i carregar els mòbils. Però enguany la gent està fins i tot contenta per l’espera, doncs tots sabem que podem gaudir de la segona gran novetat: l’esperada polsera de tela! Encara que, tot hi ha que dir-ho, sembla una bandereta d’Espanya. En fi, la perfecció és efímera.
Pau Alabajos, Skandinat, La Caixa de gel, entre altres, ambienten (per utilitzar algun verb que fa justícia a l’assistència en aquestos concerts) la vesprada del divendres fins que el sol se’n va. La Gossa Sorda fa la crida, arriben encara més amics. I no només porten burret per a fer-nos el café després de sopar, sinó que han portat granissat de llima! Gaudire’m d’una bona “mentireta” aquesta nit. Bajoqueta Rock celebren els seus 25 anys debutant per primera vegada al Feslloch 2014 i ens obrin l’apetit per a La Gossa. Ara si que trobem el recinte de gom a gom, els de Pego han arribat i les nostres ganes de ballar i passar-ho be no fan més que augmentar. Malgrat això, l’experiència resulta un poc truncada perquè el gruix del repertori el formen temes del seu últim disc, La Polseguera, estrenat el mateix dijous del Feslloch. El públic no es sap les noves cançons i enyora algun dels seus temes més representatius. Mugroman diu adéu i els seus fans hem d’estar ahi, a primera fila i no ens importa l’hora que siga. Els de Xixona s’atreveixen fins i tot amb una versió dolçainera del clàssic tema de la ruta Flying free. La festa no fa més que anar a millor amb Atupa, els quals s’enfronten a un horari criminal a plena llum del dia i ixen victoriosos amb un concert imparable, dispostos a no donar cap treva. Estem cansats, però no trobem les ganes d’anar a dormir. Sort que de camí a la tenda alguna rave trobarem…
Dissabte, més i més gent fins arribar a les 12.000 persones (de rècord!!). Karaoke, trivial, taller d’estampació de samarretes… un fum d’activitats per fer. I si les forces van justes per acabar la nit en peu, la zona chill out sempre té un lloc reservat per tothom. Arribada la nit i amb les piles carregades ens atrauen els sons punyents dels Smoking Soul’s. Esperàvem amb ganes la seua confirmació al Feslloch, malgrat que arriba amb un any de retràs. Un so impecable, juntament amb una actitud roquera i demolidora en directe ens fa preguntar-nos perquè no hi han més grups de rock, indie o pop-rock al Feslloch. Potser per eixe prejudici d’escassetat de públic? Els Smoking desmunten la fal·làcia emplenant gran part del recinte i contagiant els assistents amb la seua fórmula. Fins i tot amb convidats d’honor com Feliu Ventura i Borja Penalba, els quals pugen a l’escenari per interpretar en directe la versió que ha fet el grup de Pego d’Alacant per interior. Després d’una correcta actuació d’Els Catarres, protagonitzen el clímax del Feslloch Orxata. Sense cap tema nou, només un repertori continu sense talls, com una sessió de Dj, cada vegada més intens. El recinte ple de nou, la gent s’ha lliurat de tots els estigmes i balla presa de la bogeria, fent volar les seues peces de roba i lliurant-se al clima que només sap crear aquesta formació. Tot i que volem descansar, juguem la nostra última carta amb Auxili, un altre grup que triomfa amb un horari també ben dolent. Ara si que sí, ens lliurem a l’esguard del nostre matalàs desinflat. De fons sona Biano, la nostra ment està movent els ossos en mig del públic, però el nostre cos ja no ens respon.
Abans d’acomiadar-nos de Benlloch ens torne’m a fer altra vegada la mateixa pregunta: Què tindrà el Feslloch que cada volta som més? Sens dubte la clau està en la germanor dels assistents que tant bé s’encarrega Escola Valenciana i el poble de Benlloch de cuidar. El campament del Feslloch és una de les grans virtuts del festival, on “la festa està servida”.
