Entrevista: Txarango, una barreja de sons amb èxit propi

La presència de Txarango al cartell del concert de Falles que organitzà Escola Valenciana estava més que justificada. El públic, sobretot adolescent, esperava amb ànsia ballar les cançons de Benvinguts al llarg viatge, el primer disc de la formació catalana. Un disc que fou avalat per la crítica i pel públic. Entre d’altres, aconseguí el premi Enderrock al grup revelació.

Amb més de 100 concerts en un any, Txarango s’ha anat colant per les places de molts pobles de la geografia catalana fins arribar al País Valencià. El mestissatge i l’imaginari clown com a relat a priori podrien ser la fórmula de l’èxit. Ells mateixos afirmen ser hereus de Dusminguet però beuen de moltes altres influències. La cançó ‘Vola’ n’és una mostra. També i, salvant les distàncies, els plantejaments del 15-M, fer política a les places públiques i portar la música a d’aquestes, estaria en consonància amb el discurs del grup.

Des de l’organització, Miquel Àngel Pans, president de Reviscola que s’encarrega entre d’altres aspectes de l’organització de La Gira, ens explicà que des d’aquesta associació cada vegada més s’intenta potenciar el circuit musical i coordinar-lo al llarg del tot el territori. De moment la Gira 2013 començà amb el concert de Falles amb Atupa, Orxata i el grup català Txarango a qui la revista Tres Deu entrevistà hores abans del concert.

Pregunta.Quin és el balanç que feu després d’un any replet de concerts i amb quatre premis Enderrock?

Resposta. Estem molt contents, ha estat un any brutal, hem fet 100 concerts. Varem començar per Catalunya però a partir de l’estiu tenim moltes ganes de tocar ací, al País Valencià i de fer crèixer el grup. Pel que fa als premis, ha estat increïble. Que el món de la música ens mire i ens diga que ho estem fent bé i ens donen un reconeixement és brutal.

P. L’imaginari clown vertebra el disc, també heu dit que agafareu referències del 15-M, però escoltant les lletres, diguem, que pesa més aquest imaginari clown, que referències explícites al moviment. Per què aquesta al·lusió al món del circ?

R. Ens agrada molt escriure i buscàvem una veu que ens representés com quan un autor busca una veu literària. I aquesta idea d’espectacle nòmada que té el circ ens semblava una bona manera d’il·lustrar el que volíem dir, era una manera diferent de participar en la societat. El contingut polític el traslladem des d’un imaginari literari. Quan èrem més petits sí que feiem cançons de dir ‘no’ o ‘sí’ de manera més explícita però ara intentem aportar noves coses des d’una altra perspectiva.

P. Aleshores si haguereu d’escriure una cançò amb un ‘sí’ o ‘no’ en relació a la qüestió nacional de Catalunya, com la plantejarieu?

R. Estem a favor del sí, si això millora les coses. És un sí condicionat, vivim en un país on la una cultura està agredida constantment i això és intolerable. Vivim a un país, Espanya, que no ens reconeix com a país i la independència ens ajudaria molt a que la nostra cultura deixara d’estar acomplexada i agredida. Però a Catalunya vivim una realitat que no dista tan de l’espanyola, perquè tenim una dreta catalana que sembla que és nostra i si la indepedència només serveix perquè el país se’l facen més petit tampoc ens serveix.

P. Benvinguts al llarg viatge recull moltes veus de l’escena, La Pegatina, Bongo Botrako, La Troba passant per Cesk Freixas. Però amb tot, podríem dir que  Txarango sona a Dusminguet?

R. Sí, som molt hereus de Dusminguet i d’aquella generació de músics que va haver a Catalunya, que ho barrejaven tot i que intentaven fer música, ballable, festiva pero amb temes propis i ens han influenciat moltíssim o absolutament. Però sempre ens intemtem guiar per allò que ens agrada.