[Crítica] Coratge, Obrint Pas

Hui és el dia de la meua “presentació oficial” com a col·laborador d’aquest fantàstic nou projecte. Per als qui no em coneixeu, em diuen Joan Andreu i sóc estudiant de Comunicació Audiovisual (ja em queda poc però encara ho sóc).

He pensat que la millor manera de presentar-me és escrivint una crítica del que potser siga el responsable que a dia de hui estiga involucrat en aquest projecte, els Obrint Pas. Sense ells mai haguera descobert aquest món, així que aquest és el meu petit homenatge. Espere que gaudiu de la crítica.

Possiblement parlar de “Coratge” és parlar de l’últim disc dels Obrint Pas. Sota una aparença de llibre-CD ens presenten 12 cançons que funcionen com un resum de la seua carrera. A més a més, cal tindre en compte el llibre que acompanya el disc ja que és el lloc on els amics de batalla del grup han deixat escrit allò que els suggereixen cadascuna de les cançons d’aquest treball. Sense cap mena de dubte, estem davant del disc més madur i directe del grup encara que lluny de la seua anterior referència discogràfica “Benvinguts al paradís“, treball més complex i global.

Amb “Coratge” els Obrint Pas han volgut deixar plasmat tota la seua trajectòria atrevint-se a contar-nos com és l’experiència d’estar damunt d’un escenari com passa a la peça “Si tanque els ulls“. D’entrada, la cançó que obri i dona títol al disc ve acompanyada per una gran introducció on les gaites i els tambors ens recorden l’inici de la partida de l’embarcació dels Obrint Pas per a, a continuació, atacar les nostres oïdes amb l’estil rock-ska dolçainer tan característic del grup.

Al “Coratge” hi ha espai per a temes més ska-jazz com “Seguirem” així com molt més punk com “La cultura de la por” que ens recorda als primers Obrint Pas. També, el grup s’atreveix amb una rumba en “Se’n va en el vent“, cançó en la qual participen els inconfusibles Orxata Sound System. A més, la presència del gran Fermín Muguruza, ex-cantant de la mítica banda de rock radical basc Kortatu, en la cançó “Perdut als carrers del món” confirma el punt més madur del grup i, al mateix temps, ret un homenatge a un dels referents musicals més importants per a la història del grup.

Per finalitzar aquest fantàstic disc, ens regalen dos cançons molt més íntimes i acústiques que serveixen per explicitar una faceta molt més popular i personal dels Obrint. “El país de l’olivera” es transforma en tot un himne d’amor cap a aquella València oblidada pel pas del temps i “Pastorets i Pastoretes” posa punt i final a aquest treball amb una revisió d’un dels clàssics populars versionat per les millors veus del panorama musical valencià.

En definitiva, “Coratge” és un disc enèrgic i que transmet ganes de seguir lluitant per allò que ens importa. Un testimoni viu de la trajectòria dels Obrint Pas que no deixarà ningú indiferent. Si no l’heu descobert encara no ho dubteu i entreu dins del món de “Coratge”.Sempre anirem… Obrint Pas. 

Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions.
Twitter: @Anquiro