[Entrevista] Pau Alabajos, l’inventari d’una primavera

[Video entrevista al final de l’article] Prompte farà un any dels primers talls de circulació reivindicatius que els alumnes de l’IES Lluís Vives de València inciaren com a resposta a les retallades generalitzades en l’educació. La resposta policial a d’aquestos fets, però, fou desmesurada i continuà amb càrregues, detencions i colps contra uns manifestants ni violents ni preparats tal com afirma l’assemblea global Lluís Vives. El proper 15 de febrer, al Palau de Congressos de València se celebrerà un concert benèfic que ajudarà a sufragar les despeses dels 103 casos judicials, 70 expedients sancionadors i altres 30 judicis pendents; conseqüència d’aquells fets, els colps dels quals ressonaren en tota la societat valenciana, superant també les pròpies fronteres.

Tres Deu parla amb Pau Alabajos, cantautor i representat dels músics que estaran presents al concert benèfic Primavera Valenciana. I per a l’ocasió, ens trobem al claustre del històric i a la vegada cèntric institut Lluís Vives. Amb ell, recordem la successió d’aquelles manifestacions que es gestaren al centre on ara mateix ens trobem. També parlem de la seua trajectòria musical com a representat d’eixa segona fornada de músics valencians des de la transició ençà; que tot i els silencis administratius “han anat creant un moviment a la contra” que fa que avui l’escena musical valenciana s’haja enriquit estilísticament i les lletres de resistència convisquen amb altres temàtiques.

 Dediquem part de la conversa perquè ens avance novetats del seu últim llibre- disc que eixirà a finals d’aquest mes. Una quinzena de poemes recitats per Alabajos amb un acompanyament de piano clàssic. I aquestos poemes recitats ara amb la seua veu, formen part del Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés. Una obra de seixanta llibres, els fragments de la qual, comencen a veure la llum a finals del 75, dies després de la mort de Franco. Estellés aquesta obra la concep des de l’esperança; ell mateix dirà, “el 20 de novembre de 1975 va ser per a mi, modestament, l’esperança, l’alegria. A partir d’aquell dia vaig observar com arribava a mi l’alegria de fer una cosa viva, alegre, molt més lluminosa que la resta de la meua obra…”. Mural del País Valencià està escrit “des del poble” amb vocació d’inventariar tot el que està en perill de desaparició. I ara, fent un salt en el temps i trobant-nos al Vives de València, Pau Alabajos canta a Estellés, torna a fer inventari; i Tres Deu ho recull.