[Crítica] Els origens ieié de l’ska ibèric

Des de fa uns anys hi ha un moviment de gent que es mira les coses amb certa perspectiva, que s’oblida de tindre idees a priori i que per exemple pren un moviment com el ieié, en fa recopilatoris i el reivindica. Així mateix a Barcelona està el punxadiscos Phil Musical (alter ego del periodista Òscar Dalmau) que edita els recopilatoris Pop a la catalana. Però dins de tot este revival del pop ieié hi ha un capítol que havia passat quasi desapercebut o ocult fins fa poc, tractat en blogs – hi ha un blog per a tot en esta era moderna – i que fins ara només el podíem viure en sound sistems rars i a deshora, el ska ieié. El recopilatori Skanish sound, de subtítol “Jamaican Influenced music from Spain 1964-1972”, editat per Vampisoul l’any passat, ve a tapar este forat i a treure a la llum cançons perdudes en la màquina del temps. Evidentment darrere un recopilatori d’este format ha d’haver-hi apassionats i experts dels mercats d’antiquaris, de fires del disc i de les subhastes del ebay. En este cas hi ha l’hiperactiu barceloní Txarly Brown, que també està al darrere dels recopilatoris rumbers Achilifunks.

Skanish sound repassa tota una sèrie de cançons influenciades de ritmes jamaicans i cantades en castellà. La gran majoria d’intèrprets són de l’estat espanyol, són noms que molts de nosaltres no havíem escoltat mai fins ara i si els havíem escoltat mai els hauríem associat a Jamaica, gent com Los Antifaces, Francisco Heredero, Jorge Querol o Los 80 centavos, però també hi trobem les veneçolanes Las 4 monedas, estes potser sí més conegudes per les seues versions reeixides de Desmond Dekker, o l’argentí Palito Ortega. Estem davant de grups estatals de l’època, que sense haver posat els peus a Jamaica es posaven a tocar sincopat sense deixar de costat el que s’estilava i que era comercialment interessant per aleshores. Per això tenim un so ieié sincopat. Els temps en que el ska seria underground, de kalimotxo i casa ocupada encara estaven per arribar, Marley per aleshores vivia la seua època rocksteady i els The Clash estaven a primària i encara no havien escoltat als Toots. Com generalment sempre ha passat amb la música, i encara més amb l’antillesa, el disc conté molts versions de cançons jamaicanes, per exemple hi tenim un Mi chico bombón en lloc del My girl lollypop.Una de les peces més reeixides del recopilatori és una versió del Operazione Sole del italià Peppino di Capri, que possiblement siga un dels primers ska’s mediterranis, que ací es convertix en un Operación Sol en la veu de Francisco Heredero. I una descoberta, el grup pop de Valladolid Los Mismos, els mateixos que glossaven aquell pont per anar fins Mallorca que ara ens els trobem en els balls de les festes del dia dels pensionistes, amb Franco encara viu s’atrevien amb versions cara B de reggae i rocksteady que ara les signarien de ben de grat els Granadians, tal com indiquen els autors de la compilació al llibret.

Un disc recomanable per tots aquells que en este país nostre tant skatalític no els importe caure a les catacumbes dels sons jamaicans fets per ací, molt abans dels Skatalà o els Skaparrapid. Recomanable per document àudio històric, sense estar exempts de trobar-hi alguna cançó per dir, açò què és! Recomanable també per tots els que per una d’aquelles casualitats de la vida se’ls acudix organitzar una festa ieié – potser n’hauríem de dir guateque – i que a banda de disfressar-se de l’Alqueria Blanca o Cuéntame, de posar gots Duralex i hules de plàstic, no sabien què escoltar més enllà de l’inevitable Chica yeye.