[Moment de festa] El menyspreu institucional
“València és terra de bandes de música”. De segur que aquesta frase l’heu escoltat diverses vegades, ja siga a alguna conversa o en algun acte públic, o segurament algun acte relacionat amb la banda del vostre poble. A cada poble sol haver, mínima, una banda de música amb els seus “fans” ( que normalment solen ser els familiars i ex-musics sobretot, juntament amb els amants de la música). Per no recordar la rivalitat que hi ha entre bandes d’un mateix poble. Podem dir que pegues un xut a una pedra i t’apareix un o una música.
Tot i això, sembla que per als nostres governants, i per part de la societat que els ha votat, la música és sols aquells que toquen a les festes i poc més. Una cosa folklòrica. Els que diuen governar per a totes i tots han fet, el darrer mes i per decret, un autèntic assassinat cultural al nostre país. L’1 de gener del 2013 entrava en vigor el decret 7/2012 del 19 d’Octubre. La salvatjada era que, l’Institut Valencià de la Música ( entitat cultural que tenia una filosofia molt acceptable) era suprimit i en teoria, formaria part del que la Generalitat Valenciana anomena “CulturArts Generalitat” en la secció de música. Dic en teoria perquè si busqueu a “Sant Google” s’adonareu que no hi ha cap pàgina oficial ni res. Sense oblidar que al pressupost la retallada en matèria cultural ( i en concret per a la música) és d’escàndol. Alguns polítics populars han manifestat en els darrers temps, que la cultura no ha de ser gratuïta i s’ha de pagar.
L’eliminació de l’Institut Valencià de la Música ha suposat deixar sense una institució vertebradora de la música valenciana. No sols de la de banda, sinó també la festera, rock, tradicional, orquestral, edició discogràfica, festivals de renom, etc; i deixar-la a un segon lloc. Fent que, de nou, es faja un circuit alternatiu i fora de les institucions per a poder tirar endavant.Com tot el que solen fer, un cosa és el discurs públics dels polítics popular i l’altre la realitat dels seus actes.
Això de que el País Valencià és una terra de bandes de música, s’ha quedat en paraules i en una visió purament folklòrica. Sembla que sols siguen aquells que acompanyen en les festes de cada poble i poc més. Una actitud dels governants reforçada molt per la patètica gestió de a Federació de Societats Musicals, que davant la falta dels pagaments de les subvencions a les societats i escoles de música, tot i les veus crítiques a les assemblees, ha acabat per seguir el joc a la Generalitat temps enrere i ara paga les conseqüències. Esperant la Federació subvencions per a les escoles de música.
La música per a les institucions és una cosa secundària i, amb la nova eliminació i remodelació institucional, és un bon exemple. Però què vos he de dir que no sapiau. La Generalitat Valenciana actual, és una màquina de destrucció massiva de tot l’entramat públic, social i cultural valencià. Des d’ací anime a tots les societats musicals, músics, compositors, orquestes, etc, una mobilització social massiva per a fer-los veure que n’estem farts de tantes bones paraules i que, la música valenciana, és un tret propi i que s’ha de potenciar per part de les institucions. Si no es fa, arribarà el dia que el tret identitari propi de les bandes de música, serà un record del passat.
