[Moment de festa] En quina peça ixim?

Passades les primeres festes del calendari fester, les del meu poble Bocairent, tornem a omplir d’himnes festers aquestes línies. Unes festes sempre genera converses musicals inevitablement. Ja siga des del “bàndol” dels festers o dels músics. Atenció, no pretenc plantejar hui l’eterna batalla entre quines peces són més per “al carrer” i quines no. Com deia, les converses solen girar, sobretot, per als dies més grans, als dies que es vol “lluir”. Quines peces triarem per a l’Entrada? O quina peça és mes “dianera”? Els agradarà als de l’esquadra? La banda la tindrà assajada o al repertori? La portaran altres esquadres? Quants músics és necessita per que sone tot? I tantes altres preguntes que es solen fer els dies previs i durant les festes.

A un sopar de tants que es celebren durant les festes, ens varem reunir a la taula festers i músics, alguns duplicàvem càrrec. En elles parlàvem de quines peces tindríem que tocar el dia que alguns de nosaltres tinguera algun càrrec o celebrarem alguna dada important per als amics i amigues. La conversa, va estar guiada per un fil conductor que va crear l’amic. Aquell fil, no era altre que una recopilació Delicatessen de peces de música festera. Allò de “per a gustos colors” es confirmava i anàvem comentant el que ens pareixia dels més de 160 minuts que vam estar sopant i escoltant. Ens veiem tant en la posició dels fester i però també com a músic. Comentàvem quines ens agrada tocar o quines ens agrada desfilar, dada que no sempre coincidia. Amb aquell èxtasi a la música festera, ens adonarem de la riquesa que teniem, de quina era la qualitat de les nostres peces preferides i quina dificultat tenia fer el que feien.

Aquella conversa m’ha vingut al cap mentre vos escric aquestes línies. Per això, vos propose que escolteu 20 peces de música festera. Ni molt menys són les 20 que més m’agraden, pel gran ventall que disposa aquest gènere. Són de les que més m’agraden, cadascuna per un motiu o altre. Si alguna vos crida l’atenció no oblideu de comentar-ho, ja siga en comentari o via twitter. D’aquesta manera intente mostrar els gustos del que vos escriu, vos mostre el que he dit dies enrere i faig un xicotet homenatge als meus veïns i venes en un dia com hui, el de desprès de les festes. D’aquesta manera podrem tindre una dosi musical per esperar el proper 1 de febrer.