[Crítica] En plena selva de la Safor (La Raíz)
El nou disc de la Raíz, “Así en el cielo como en la selva“, com molts altres grups del país, peca un poc en enfocar els temes tòpics de la cançó compromesa, és a dir, la corrupció, l’església, la guerra civil i els brigadistes o el despertar d’Amèrica Llatina, des del mateix angle amb que ja ho cantaven uns Reincidentes fa vint anys o Ska-P fa quinze. I si m’apureu encara més anys enrere ja es cantava en una cançó popular que l’alcalde havia mangonejat amb els diners del poble (La Raíz en este disc ho evoquen a Jilgueros), aleshores era amb els diners de l’enllumenat i ara són uns terrenys requalificats. Però la cobdícia era la mateixa i la cançó denúncia també ja hi era present. Deu ser que dissortadament són temes universals en esta vora del mediterrani on ens ha tocat viure.
Fins ací un comentari quasi general sobre l’escena de la música etiquetada – i compte amb les etiquetes – compromesa. Però tot i que en el darrer disc de La Raíz hi trobem uns quants temes típics i tòpics no ha de despistar-nos, a “Así en el cielo como en la selva” hi ha bones cançons, bones lletres i estrofes per recordar ben marca de la casa. Entre el reggae i el ska sense abstindre’s de distorsionar alguna guitarra.
“Nuestra nación” seria la típica cançó per dir que no hi ha fronteres i que la nació de cadascú són els bars on hem fet festa, els nostres somnis i els nostres amics. Això sí, fem nostra la nació de Dulcinea, citada repetidament en la tornada, cantant-ho des de la ciutat de Plaerdemavida i d’Ausiàs. I açò ens duria a un altre debat sobre la nació, l’estat, la llengua i el progressisme castellà que escapa completament a una crítica musical i tampoc cal furgar-hi molt. A “Parece mentira” amb Panxo cantant el que comença un ska acaba en salsa en un dels temes més ballables del disc. El disc es tanca amb la col·laboració de Pau de Tashkenti al acordió a “Solo quiero de ti” en un tema molt de taverna i que ho deixa tot ben clar per si no havia fet encara.
Daniel Monfort col·labora a la revista Tres Deu. Escriu a El cadafal. Membre de la #AspraDiàspora, punxa música del Mediterrani i del Carib en una ràdio local d’Orléans, al programa Pachanga. Twitter @elcadafal.
