I la música fallera, què?

Passades les falles arriba el temps de fer balanç musical: sí, el concert de les Falles de Reviscola i Escola Valenciana va estar genial, sí, els que posaven música a Ca Revolta eren bons, sí, la cançó de les FAPOCO estava fins la sopa, etc. Però estem en una secció de la Tres deu sobre música de banda, què ha passat, doncs, amb la música de falles enguany? Cal dir, doncs, que és una reflexió motivada per una conversa amb un familiar. La qual, es va produir després de veure’ns quan tornava de tocar en un acte de falles. El familiar em deia que “a vore si des de Federació de Músics feu alguna cosa per dignificar la música fallera”. La primera resposta meua va ser: “Si els pasdobles fallers són tots iguals, poc podem fer!”.

Passat el moment de la conversa, el meu company de banda i jo estiguérem els següents dies pegant-li voltes a l’assumpte. La música a falles, almenys el que he conegut jo aquestos anys, no és l’element principal de la festa. No perquè la música no ho siga, sinó perquè no se li dona el pes que hauria de tenir. La música de bandes, en tot cas, podria dir-se que és música de xarangues aquests últims anys. És l’etern debat entre les Societats Musicals federades i les fornades de xarangues que ixen a tocar. Nosaltres, tant sols ens referirem al fet musical i no l’econòmic.

Aquestes xarangues solen “dignificar” ben poc la música de Falles (és a dir, els pasdobles fallers). No perquè no vulguen tocar-los ni perquè tampoc sàpiguen sinó perquè els mateixos fallers volen que toquen música de “paxanga” i pasdobles més lligats a altra modalitat com les festes de Moros i Cristians o els Bous. Ni amb actes seriosos com l’ofrena, tret de l’últim tram, els músics han de deixar de tocar aquest tipus de música. Com vols que els músics dignifiquem una cosa que els propis festers no valoren? Per a ells la música són els que munten la festa, els que toquen cançons quan van pel carrer o estant fent la despertà. Amb aquesta concepció dels fallers, no anirem molt lluny.

Si dèiem que la música festera és un patrimoni cultural, la música fallera està a anys llum de ser-ho. No ja perquè la seua composició segueix canons “estrictes” i monòtons sinó perquè, la que s’escolta durant aquestes festes, és la de paxanga, i sempre la mateixa. De fet, si alguna volta esteu mirant l’Ofrena a la Plaça de la Verge, escoltareu sempre dos peces: quan entren les bandes toquen “València” i quan ixen toquen tots eixa de “..qui no bote..”. Podríem definir la música de falles (entenent-ho com música feta exclusivament per a falles, els pasdobles fallers) com monòtona i, fins i tot, com residual i anecdòtica. A totes les falles no serà igual, ni tampoc a tots els pobles, ho sabem. Ens centrem més en el cas de València i voltants que hem pogut conèixer.

Algú es preguntarà: els músics podríem fer més per dignificar-la? Clar que sí, si tinguérem una Federació de Societats Musicals que represente els interessos musicals potent i no el que s’ha fet fins ara, seguir-li, massa sovint, la corda a les butaques de la Plaça Manises. Si aquesta Federació es plantara, i totes les Societats Musicals estagueren unides es podria començar a fer front comú per dignificar la música de falles. Compartint visió, també amb els compositors i compositores que són els que fan les peces. Ara mateix, però, no hi ha unió dins del món de les societats, i estem davnat una música per crear “festa” de manera ràpida, barata i sense molta atenció per la música fallera típica. Sembla que la dignificació de la música a les falles serà altre tema pendent per a la reforma urgent d’estes festes totalment descontextualitzades i lluny de l’origen: unes festes populars i crítiques.