Com cantar Reykjavík des del Mediterrani
Sembla com una enyorança o una melangia desaforada. Com si les generoses temperatures que ens acompanyen durant tot l’any feren nàixer, en una sensació gravitatòria, l’ànsia per inhalar vapors i fred. Un homenatge als termòmetres per davall de zero. La connexió Mediterrani-Islàndia està de moda en l’escena musical del moment. Fa poc, aquesta mateixa revista estrenava en exclusiva el nou videoclip de Pau Alabajos, una cançó que, tot i que porte aparença d’embarbussament (Eyjafjallajökull), no és pas cap joc: és el nom de la glacera que l’abril de 2010 es va escurar la gola a bramuls, bo i deixant el vell continent surant en un núvol de cendres que desembocà, entre altres contratemps, en el tancament del trànsit aeri a bona part d’Europa. A Praga, en una d’aquestes cancel·lacions de vol, es va veure implicat el cantautor de Torrent. “Avui no em vull sentir sol: / el meu llit és massa gran, / per què no et quedes amb mi / mentre s’adorm el volcà“, canta Alabajos recordant les hores mortes d’aquell percaç.
Però la de Pau no és l’única cançó que fa ús de la parauleta. El 3.0 d’Orxata s’atreveix no només a titular un tema així, sinó a vocalitzar el mot amb cantarella inclosa. Proveu-ho: no és tasca fàcil. “Erupcions, barricades, gasos i fum“, resen els Orxata. O “Gèisers polítics a Reykjavík” en una clara al·lusió a la greu crisi financera que va esclatar a l’illa. El cas és que el darrer disc del grup valencià ha tingut molt a veure amb el país dels penya-segats i les cascades a vora del precipici. No debades, han gravat part de la criatura a la badia del fum i la seua estada en terres septentrionals ha servit per maniobrar aquest polit videoclip i per oferir-nos una cara esbojarrada i canalla a TOT, un curtmetratge que frega el tic piscodèlic i l’atmosfera surrealista i irreverent.
Hi ha, potser, una certa èpica en el fet de viatjar a un país que representa els límits del món, els darrers assentaments humans abans del no-res. Quan Litoral, el projecte paral·lel de Pau Roca (La Habitación Roja), va realitzar una breu gira pel bressol dels Sigur Rós, Björk o Sin Fang, es va endur a casa un bon grapat de fotos inspiradores que han servit per a promocionar el darrer treball discogràfic. Allà estan aquests mediterranis amb els seus barrets i les seues bufandes de llana amagant els tremolins entre les butxaques de la gavardina. També Quart Primera compta amb un videoclip del tall “El teu amant” que conjuga el rostre de Pere Jou en diferents fases de la seua rapada de barba amb tot un seguit d’imatges precioses de l’estepa islandesa. Realment és un espectacle visual molt bell.
“I que tinguis sort a Reykjavík, / i que em borris del mòbil aviat, / i que els dies no se’t facin llargs, / i no surtis mai sense un abric“, canten Els Amics de les Arts en la cançó titulada amb el nom de la capital d’Islàndia. El grup barceloní recrea una separació amorosa que acaba, per a una de les parts, en una nova vida a la terra dels dies i les nits eternes. També des de Barcelona, el grup de pop-folk Blaumut homenatja “Islàndia“: “Isolada, / perfum de l’illa on no crema el cel de nit. / Imagina / quant pesa el fred, / ella és única, única“. Tan evocador és el país en qüestió que, fins i tot, a Terrassa hi ha un grup anomenat L’Exèrcit d’Islàndia, un títol ben original perquè, precisament, Islàndia és dels països que no compta amb forces armades pròpies.
Amb aquest empatx islandès, La Iaia ens diu al tema “Sota l’arbre” que “encara ens queda Alaska per descobrir“. Qui sap si el nou lloc comú de la nostra música recau ara sobre les coordenades d’aquest també assentament gelat i misteriós.
Hèctor Serra col·labora a la revista Tres deu, el digital cultural Núvol i el periòdic L’Accent, entre altres mitjans. És l’autor del bloc L’Extraradi.
Twitter: @llenyataire
