La Llista Abril 2013 per Josep Nadal
Fa només pocs mesos que el -ja mític – grup valencià La Gossa Sorda anunciava una parada. Van anunciar que estarien com a mínim un any baix dels escenaris, i després ja es vorà. Aquest mes és el frontman i cantant d’aquesta importantíssima banda, Josep Nadal, qui ens dedica algunes paraules i quinze noves cançons en una de les Llistes més interessants que han passat per la Tres deu. És abril, i és primavera, i el Josep ens dibuixa un viatge a través de les cançons més personals o poc conegudes del seu arxiu musical.
Afirma que no es tracta exactament de la banda sonora de la seua vida, “he intentat més que res posar d’entre els temes que més m’han marcat aquells que molta gent del meu voltat no coneix”. Comenta que no ens esglaiem, ja que li ha eixit una mica popi.
per Josep Nadal
1- Luís Eduardo Aute – La Belleza. Aquesta cançó és una d’aquelles que se’m va quedar al cap durant l’adolescència i que vaig tindre l’opotunitat de reescoltar després gràcies a les noves tecnologies. Sempre he trobat la veu d’Aute molt suggeridora, és tot un mestre en l’art de fer cançons d’amor, però, com demostra ací, també sap deixar petjada parlant d’altres temes. Vaig tindre una temporada que cantava aquesta cançó per escalfar la veu abans de cada concert.
2- 99 Posse – Sfumature. A mitjan dels 90 vàrem descobrir que la música electrònica era quelcom més que Bacalao. Des d’Itàlia el grup comunista 99 Posse ens portava la banda sonora del moviment antiglobalització, dels Tuti Bianchi i l’Exèrcit Zapatista.
3- Glissando – De Mica en mica. Una versió brutal de Serrat que em va fer descobrir aquest grup. El nou pop català compta amb molt de talent. Vaig tindre l’oportunitat de tocar amb ells al Palau Sant Jordi, però amb les presses i el nerviós no vaig tindre massa temps per gaudir de la seua música.
4- Ken Zazpi- Itsasoa Gara. Sempre he pensat que aquest grup si cantaren en anglés o en castellà serien coneguts internacionalment, però les cultures minoritàries necessiten de l’adhesió incondicional dels seus parlants per sobreviure. Ken Zazpi formen part de l’última generació de grups en majúscules de l’escena basca. Les lletres com no, al costat del patiment del seu poble “I no preguntes mai allò que vàrem perdre quan ploraven, gràcies a aquelles llàgrimes ara som el mar i sempre existirem”.
5- Tryo i Les Ogres de Barback – Mam’selle Bulle. Dos dels meus grups preferits del perroflautisme francés que s’uneixen cantant aquesta joia de cançó.
6- Relk – Albada de Saó. Pop mediterrani amb una mica de tecno i una veu femenina potent i evocadora, recorda un poc a l’Ham de Foc. Aquesta lletra m’encanta.7- Roger Mas – El Calavera. La veu més atronadora de la cançó actual en català, aquesta és de les cançons més alegres (musicalment) que té, tot i que el tio és capaç de cantar pomes de Verdaguer o de marcar-se una versió en català d’un tema de Paulina Rubio. Tot li para bé.
8- Umpah Pah – Sants innocents. Diuen que Adrià Puntí és l’autor que més és curra les lletres de tot el panorama català. Ja ho va demostrar en aquell grup mític dels 90 anomenat Umpah Pah. Sants innocents a banda de ser una gran cançó és una bona oportunitat per familiaritzar-se amb vocabulari nou.
9- Lilit i Dionís – El teatre. De la unió del mític grup de punk-metal Lilit i del grup de Folk Lilit naix aquesta formació folk-rock que trenca esquemes per allà on va. Aquesta és la cançó que més m’agrada del seu darrer disc “Sense Permís de la NASA”. La interpretació que fa el cantant Joan Ortolà recorda en certa manera alguns dels millors temes d’Ovidi Montllor.
10 Gozategui- Pakia Beyau. Cançó de l’estiu al País Basc que no pot faltar en totes les festes populars. Mandela, Galindo, la problemàtica de l’euskera. No fa falta mirar la traducció per a saber de què va.
11- Mr Review – One way Ticket. Llegendària banda d’ska holandesa que enguany compleixen 30 anys en actiu. Aquesta cançó la tocaven els nostres Gramoxone/Malajunça en valencià a finals dels 90. Vàrem tindre la sort de tocar just després d’ells al Mighty Sounds (Rep. Txeca) .
12- 10 Rue d la Madeleine – Vive la Communne. Algú que estava d’Erasmus em va dir ja fa molts anys que havia conegut un grup francés que tenia una cançó que s’assemblava a Senyor Pirotècnic, no ho sé vosaltres mateixos. Però si que és tot un hit que va catapultar musicalment a aquest grup de Nimes. El video-clip d’aquesta cançó està molt aconseguit.
13- Def Con Dos – Dogmatofóbia. Darrera cançó de la primera etapa de Def Con Dos amb la que prenien dir adéu per sempre als escenaris. Una crítica corrosiva i contundent com totes les seues, en aquest cas una espècie d’autocrítica dirigida a tot el muntatge que envolta el món dels rock starts alternatiu. Demostren en aquesta cançó que estaven en el seu millor moment musical i s’acomiaden de tots amb el mític “Ala a Chuparla”. Anys després quan van dir que tornaven em va fotre un poc que s’hagueren traït a ells mateixos, però l’excusa era boníssima. Tornaven, deien, per a poder pagar-se l’alcohol i les drogues.14- Bad Religion – All There is. Ja sé que em diran els fanàtics del grup californià que aquesta cançó no és de les millors que tenen i que al 2004 ja s’estaven repetint molt. Tot i això el Empire Strikes First és dels meus àlbums prefrits, encara que siguen melodies molt semblants a les d’anteriors discos l’avanç de la tecnologia es nota moltíssim i la bateria, veloç com poques, et retrona a dins del pit quan l’escoltes i es capaç de millorar-te moltíssim el dia més trist.
15- Galicia Canibal – Os resentidos. Sempre em van agradar molt aquest grup i sobretot les paranoies del cantant que afirmava que la majoria dels gallecs eren extraterrestres que tornarien algun dia a la mare pàtria. Qui ens anava a dir que Anton Reixa acabaria de president de l’SGAE. Aquesta tema és ideal per acabar amb festa qualsevol llista de reproducció.
