[Moment de Festa] La música del capità moro, no és música festera

 

La música que va triar el capità va ser, de nou, motiu de polèmica. Abans de tot, partim de dos principis. En primer lloc, que cadascú fa en els seus diners el que vol. En segon lloc, que cadascú pot opinar el que vulga, si ens agrada o no. Doncs be, el capità alcoià va anar acompanyat amb la “marxa mora” “AL-ER”, del compositor Ignacio Sánchez Navarro. Destacar, com no, la potència sonora de l’Associació Musical L’Avanç de El Campello (sí, aquesta banda sempre m’ha agradat).  Com quasi tot en aquesta vida, hi ha postures a favor i postures en contra. A mi aquesta marxa per a una entrada no m’agrada ja que pense que no és música festera. A banda, pense que és una marxa que té més tocs de marxa fúnebre que d’alegria. A més, és una marxa que es basa amb una peça musical de la BSO de Terminator. Què no hi ha prou qualitat al món fester per basar-se en altres músiques? Sembla que aquest any, Xavi Castillo pot seguir amb el roll del capità moro durant una bona temporada.

Estic en contra de que s’agafen peces musicals de cine per a eixir al carrer? No. Estic a favor de posar en valor la música festera, la música de Moros i Cristians. Ja ho hem dit anteriorment: la música festera hauria de ser un bé cultural protegit. Les autoritats no van a moure un dit per la nostra cultura, si no ho fem els propis festers qui ho farà? Autors i peces de qualitat hi ha. Sembla que hi ha qui volia seguir el patró d’anteriorscapitans però no li ha eixit igual de bé. Sembla que per a alguns, l’exclusivitat és eixir d’un món tan divers i ric com és la música festera. Sembla, que la puresa festera és agafar composicions que recorden més a un soterrament i setmana santa que seguir les línies mestres de compositors com Rafael Mullor Grau o Jose Rafael Pasqual. Sempre donem  pel sac des d’aquesta secció que Alcoi és el centre de la cultura musical. Però cada dia, queda demostrat que no és gràcies a marxes com les d’enguany. És gràcies a les bandes de música (com la Primitiva i el seu director Angel Lluís) i les bandes que van d’altres localitats, als seus compositors locals (Amando Blanquer, Rafael Mullor Grau, el mateix Angel Lluís, etc) i de fora (Jose Rafael Pasqual, Ramon Garcia, Saül Gómez, etc), als músics, a les seues colles de dolçaina (El Rebuig) com les de fora (El Terrós, La Xafigà, etc). I sí, no m’oblide, dels festers i del públic alcoià i del voltat.

Què vull dir en això? Doncs el que el capità volia, supose, es que es parlara d’ell i del seu boato. Ell volia notorietat i volia ser el centre d’atenció, normal per un altre costat. Nosaltres, hem de canviar i parlar del gran moment que és tocar l’himne de festa en una plaça plena de gom a gom de músics, de la potència que hi havia a moltes bandes durant l’entrada, de la quantitat de peces de qualitat que es van tocar, etc. Si pensem que la música festera a Alcoi és el Capità Moro és un error. La música festera d’Alcoi és el que hem dit i molt més, la música festera és qualitat, és un tresor cultural que s’ha de potenciar i cuidar. Amb tot el respecte, però els que han preparat aquest boato podran dir missa, però la seua marxa no era música festera ni era puresa festera.