Andrés Valero Castells: La vall de la Murta
De vegades escoltem música feta per a banda i ens imaginem que son músics més o menys majors, que a més són holandesos, alemanys, nord-americans o a saber. Pot ser per l’anomenat autoodi de Fuster? No crec, sols que la música a la nostra terra, com tota la cultura pròpia, ha estat delegada a un lloc on no li pertoca. I és una llàstima perquè tenim, a banda de grans bandes, músics i directors una qualitat de compositors a destacar. Com en tot en aquestos temps, no es valora la qualitat que hi ha a la societat per part dels nous talents, de noves aportacions. Hui vos presentem un jove compositor valencià ja consolidat des de fa temps: Andrés Valero Castells (1973).
Andrés ha completat la seua formació musical en els Conservatoris Superiors de València i Múrcia, obtenint el títol en huit especialitats, amb quatre Mencions d’Honor i Premi Extraordinari Final de Carrera en Composició. Ha obtés el Diploma d’Estudis Avançats (D.E.A.) en la Universitat Catòlica de València. Des de 2004 ocupa una càtedra de composició en el Conservatori Superior “J. Rodrigo” de València. Ha rebut importants premis i distincions. Les seues obres s’han interpretat en la major part d’Europa, i en EEUU, Argentina, Puerto Rico, Colòmbia, Japó, Corea, Singapur, Hong Kong, etc. Ha rebut encàrrecs de vàries institucions, així com d’importants conjunts i solistes. Ha estat membre directiu de l’Associació de Compositors Simfònics Valencians, i ha estat compositor resident del Festival Internacional Spanish Brass (Alzira, 2005), i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2005-06). Ha estat el primer compositor viu interpretat en el Palau de les Arts “Reina Sofia” de València (2006). No sols així, sinó que també ha combinat la faceta de compositor i mestre en la de director, sent Director Principal Invitat de la Banda Primitiva de Llíria, i fundador de l’Ensemble Estudi Obert.
Com vegeu, doncs, un currículum extens i de qualitat. De segur que a altres països on la música és un bé més valorat, Andrés seria un personatge públic de gran rellevància. Hui, per a endinsar-vos amb la seua música vos proposem que escolteu la seua primera Simfonia: La Vall de la Murta. A mi, particularment, m’ha agradat que m’expliquen el per què de l’obra. Aprofite i vos pica aquesta audició, que escolteu altres peces seues com Teogònica, Dredred, Polifemo, etc etc. Totes elles excel·lents i que mostren la qualitat musical que tenen els joves valencians en quan a obres de banda contemporània, de música descriptiva. Pot ser per molt de vosaltres és música que no heu escoltat mai, ni ho fareu, però nosaltres, volem donar-vos a conèixer aquest tipus de música i que, en època d’exàmens vos pot ajudar. A més, es podeu endinsar fins dins de la peça ja que compteu amb la descripció que fa l’autor de la peça per entendre-la millor.
La Vall de la Murta, és una composició encarregada per la Societat Musical d’Alzira per commemorar el VI Centenari de la fundació del Monestir de Santa Maria de la Murta. Es tracta d’una peça de caràcter marcadament descriptiu, sent fruit de la profunda impressió que la visita a la vall va causar en l’autor, tant per la seva vàlua històrica com per la seva bellesa natural.
El primer moviment es divideix en dues seccions: “Les Serres” i “L’Incendi“. Dos són les muntanyes que queden reflectits, el “Cavall Bernat” i “Les Agulles”. El primer d’ells amb el seu aspecte noble i tranquil, alhora que grandiós i solemne, serà un dels elements més importants, ja que part de la seva temàtica musical reapareixerà de forma cíclica en el desenvolupament de l’obra. El segon és altament contrastant perquè la seva imatge visual (tosca, punxant, rude, multiforme) resulta radicalment diferent. Finalment es recrea un dels pitjors incendis ocorreguts en tan singular paratge, el de 1983; tanquem els ulls i per moments podem escoltar el més nefast dels convidats, el foc.
El segon temps està inspirat en la veritable perla arqueològica de la vall: el “Monestir“. L’atmosfera inicial de profunda reflexió religiosa, creada gràcies al modalisme gregorià, dóna pas a la progressiva edificació del no per modest, menys valuós tresor històric. D’alguna manera aquest passatge evoca l’evolució des dels primers nuclis ermitans fins al ple establiment de l’Ordre de Sant Jeroni a “1401”. Conclou amb la reexposició de la imatge sonora dels monjos pregant plàcidament en el seu claustre.
Dos són també les seccions del tercer i últim moviment. En primer lloc apareixen, a ritme de djembés, els temuts “Pirates Moros”, que amb posterioritat a la dominació musulmana freqüentaven maliciosament les rodalies de la costa, amb la seva marxa sona de nou la pau i recolliment monacal. La segona secció s’obre amb una brillant fanfàrria, que indica l’arribada del personatge més il · lustre que ha visitat el lloc, Felip II. És l’any 1586, un dels moments de major esplendor, com és la fastuositat de l’esdeveniment, que perquè les carrosses reials accedeixin al monestir, s’ha de construir a propòsit un nou pont, el “Pont de Pedra”.
