Un dels objectius de que començarem aquesta secció a la Tres deuera perquè volíem apropar a molts, les reflexions dels nostres músics o que poguéreu arribar a conèixer-los més. Doncs bé, hui vos presentem el primer qüestionari breu a un director, compositor i músic: Àngel Lluís Ferrando Morales.
Abans de passar al qüestionari vos presentaré un pocqui és. Àngel Lluís és natural d’Alcoi, músic vinculat de forma vocacional al camp de la música aplicada. Aquest tipus d’activitat fonamental, que abasta des de la música per a cinema, televisió i teatre fins al vídeo i la publicitat, no exclou en cap cas la creació d’un altre tipus de partitures de caràcter simfònic, així com la pràctica continuada de la direcció, l’ensenyament i la investigació. Actualment és director titular de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, Societat Musical La Pau de Beneixama i del Cor de la Universitat Sènior (UPV – Campus d’Alcoi), així com professor de Llenguatge musical, Harmonia i Conjunt Instrumental a l’ Escola “Amando Blanquer” del Centro Instructivo Musical “APOLO” d’ Alcoi, de la que va ser director fins 1994. Així mateix és, des del 2008, responsable de la imatge i promoció artística de l’Orquesta de Cámara del Auditorio de Zaragoza (OCAZEnigma).
Com vegeu, un currículum més que extens i de qualitat dins de l’àmbit musical. Tot i això, em permet el luxe d’unes xicotetes aportacions personal. Estic content de que siga ell el primer que haja acceptat el repte, de veritat. Esperem que hui pugueu conèixer un poc més a Àngel Lluís: un gran apassionat de la música que el porta a ser un dels millors directors, atent a l’avantguarda, inconformista, sempre amb el somriure a la boca, atent, amant d’Amando Blanquer com ningú,sempre que li dius alguna cosa ( com aquest qüestionari) de seguida intenta ajudar, etc etc. Tenia ganes doncs, de que coneguereu a un bon amic que fa anys vam compartir setmana rere setmana el mateix lloc de batalla. Ací teniu el qüestionari breu amb Àngel Lluís.
1. Per què music i no esportista? Perquè com diu Martí de Riquer, l’esport et fa pols.
2. Que és la música per a tu, doncs? Moltes coses a vegades i d’altres sembla que no siga res.
3. Què recordes del teu debut com a músic? Una gran emoció.
4. I com a director? Una gran emoció.
5. Com definiries la tasca de director? Com una tasca necessària, tot i que semble moltes vegades supèrflua.
6. Abans de pujar a l’escenari per a dirigir, tens algun ritual previ? Els directors de banda no es podem permetre rituals previs.
7. Quina és l’anècdota més simpàtica que has tingut damunt l’escenari? Un dels meus musics va fer servir un manoll de claus per interpretar el paper de la pandereta… i tenia una expressió en la cara que mai oblidaré.
8. Quin ha estat el concert més emotiu fins el moment on has estat dirigint? El més emotiu va estar el meu primer “Diumenge de Rams”
9. Com alcoià i músic de pro, l’acte que més t’agrada és… La cavalcada dels Reis Mags
10. Alhora de composar, la inspiració arriba soles o es busca? Les dues coses. Has d’estar a l’aguait… i com deia el benvolgut Amando Blanquer, si estàs treballant millor.
11. Tens algun compositor de referència en la música festera? I de banda? Amando Blanquer, Amando Blanquer
12. Dis-nos les cinc peces ( ja siga música festera, per a banda, per a orquestra) que t’emportaries al teu ipod sempre. Sols cinc? L’ambaixador de Blanquer, la Música per al funeral de la Reina Mary II de Purcell, la segona simfonia de Sibelius, «Mathis der Maler» de Hindemith… la cinquena no seria cap d’aquests tipus, seria una cançó d’Elton John.
13. Creus que la música festera hauria de ser un patrimoni cultural protegit? Per què? Crec que música en general hauria de ser un patrimoni cultural protegit perquè és més fràgil i vulnerable del que sembla. La música festera és, al capdavall, música primer que res.
14. Si fores capità moro quina peça eligiries per baixar Sant Nicolau? I si fores cristià? Les dos de Blanquer: Abencerrajes-Tarde de Abril i Aleluya!
15. Quina és la peça que encara no has dirigit i t’agradaria dirigir? L’Adagio per a cordes de Samuel Barber.
16. Quina peça t’haguera agradat composar? West Side Story de Leonard Bernstein.
17. Les bandes de música no tenen el mateix reconeixement cultural i social que una Orquestra. Creus que és així? Per què? Sempre ha estat així, però afortunadament la situació va canviant progressivament. De totes maneres, en aquest desventurat país no se li presta atenció ni a les orquestres ni a les bandes… ni a la música. La música encara és en aquestes terres un fet estranyament extraordinari i el seu reconeixement més que dubtós.
18. Creus que els Certàmens són eficaços i justos per a les bandes? Els certàmens són una bona eina per apujar el nivell de treball, dedicació i compromís d’una banda (no necessàriament el nivell artístic ni la millora social). Com totes les competicions valorades i jutjades pels humans, lamentablement estan lluny de ser justos en essència.
19. Quins són els projectes que estàs enficat a l’actualitat ? Fer una bona actuació amb la Coral de la Universitat d’Alacant en Poznan (Polònia), intentar fer cada vegada millor la meua feina i acabar el treball d’investigació del màster… ah, i escriure alguns papers que li interessen a algú.
20. Si jo et dic “Tres deu”, què et ve al cap? El preu d’una revista?
21. Quina dita popular o refrany diries per concloure el qüestionari? Déu proveirà!
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...