La Llista de Juny 2013 per Antoni Rubio

Un nou mes -esta vegada apurant més que de costum- significa nova llista musical a la Tres deu. Juny és cosa del professor i periodista valencià Antoni Rubio, que ens apropa una selecció de cançons ben interessant que, com ell mateix reconeix, obeeix a el que li abellia mostrar en el moment de confeccionar-la. Gaudiu-la!

Mai no he estat amic de fer llistes de llibres, cançons, discos o pel·lícules perquè, al final, sempre es queda fora alguna obra imprescindible i la tasca esdevé incompleta i injusta. L’estat anímic, una lectura recent, un record, la memòria selectiva o, simplement, el gust subjectiu del compilador condicionen excessivament l’elaboració de la llista i, per tant, la feina té un resultat final d’assaig: t’hi acostes, li dónes voltes però, al final, mai no pots dir-ne la paraula definitiva.

Per això, a l’hora de fer aquesta llista de cançons, he bandejat qualsevol criteri i m’he lliurat sense vergonya als condicionants que acostumen a corrompre la puresa de la selecció. Això que arriba a continuació es producte del meu estat anímic, d’una audició recent, d’un record, de la memòria selectiva o, simplement, són les cançons que ara m’han vingut al cap. No són les que més m’agraden, ni les que més m’han marcat, ni tan sols les que més escolte… Són, simplement, les que ara, avui i ací, m’abellia incloure. En la propera ocasió, més i, sobretot, diferent.

“Abdel Kader” és una cançó tradicional algeriana que Khaled, un dels cantants de raï més reconeguts, va incloure al disc N’ssi N’ssi l’any 1993. Arran d’aquest fet, la cançó va esdevindre molt popular i, fins i tot, va ser un dels grans èxits que Khaled va cantar junt a Rachid Taha i Faudel en el concert multitudinari que van fer a París l’any 1998. Com a resultat d’aquella col·laboració, va enregistrar-se un disc anomenat 1,2,3 soleils, considerat una de les grans fites de la música raï.

Sota l’etiqueta d’euskal hip hop, els navarresos Selektah Kolektiboa disparen uns temes contundents, amb lletres directes i un nivel altíssim que es manté a gairebé totes les cançons. He triat “Kazetariak” perquè aborda la qüestió de la manipulació als mitjans de comunicació i dels periodistes que un dia van renunciar a l’ètica i l’objectivitat per a convertir-se en la veu del seu amo. De plena actualitat, doncs.

Un dels moments més emocionants de la meua vida: entrar a un pub d’un carreró perdut de Dublín i, de repent, amb el nas roig i farcits de Guinness, uns vint iaios irlandesos comencen a cantar Molly Malone, un dels temes tradicionals més coneguts de l’illa maragda. Aquesta cançó i altres peces tradicionals irlandeses com “The Irish rover”, “A nation once again” o “Whiskey in the jar”, salpebren la discografia de The Dubliners, un grup encara en actiu –“massa tard com per a parar ara” és el seu crit de guerra- que, simplement, transformen Irlanda en música en cada concert.

El grup castellonenc Tom Bombadil va establir una connexió entre el País Valencià i Irlanda mitjançant l’humor i la bona música. Revisions i adaptacions de clàssics irlandesos traduïts de forma molt lliure al valencià i al castellà o temes instrumentals de gran qualitat com “Monlleó river” formaven la base d’El camino pedregoso, un disc que, fins i tot, va aportar una cançó al conegut recopilatori Naciones celtas l’any 1998.

La col·laboració entre la música i la literatura ens ha deixat autèntiques obres mestres com Abrazos, un disc de l’any 2004 dels mallorquins La Gran Orquesta Republicana. En aquest treball, el grup transforma en cançó alguns textos de l’excel·lent El libro de los abrazos, una de les obres més impactants i llegides de l’uruguaià Eduardo Galeano. Textos i cançons que, a la llum dels fets actuals, de la crisi-estafa que estem patint, resulten d’una actualitat esfereïdora.

Bretanya i la seua música tradicional tenen una fita en Bagad Kemper, un grup coral on la gaita bretona, la cornamusa i els ritmes més arrelats a la terra tenen una presència indiscutible. “Hep diskrog” és una peça de gairebé vint minuts de durada on es combinen els sons bretons més populars amb instruments actuals, amb la col·laboració d’artistes de la talla de Gilles Le Bigot o Ludovic Mesnil.

La gaitera gallega Cristina Pato va sorprendre amb Tolemia, un disc lisèrgic i esbojarrat (el nom, de fet, vol dir “bogeria” en gallec) que inclou des de cançons de bressol fins a peces tradicionals tocades a velocitat vertiginosa. “Nana das Donicelas” com “Muiñeiras” o “Crisis” són una mostra fantàstica de com actualitzar la música folk d’un país i fer un disc tan sorprenent com refrescant.

Les cançons de la Revolució cubana continuen tenint el sabor indiscutible de L’Havana, de la sierra farcida de guerrillers, del llano conspirant contra l’imperialisme, de la dignitat del menut contra el gegant. “Cuando la revolución de julio” evoca una època cantada a bastament, amb temes com “Eso que tiene Fidel”, “Mi aporte al imperialismo” o l’arxiconeguda i versionada “Hasta siempre comandante”, de Carlos Puebla. El Quinteto Rebelde ha sigut un dels molts que han posat veu a una Revolució on la música va tindre un paper principal.