Ós Bru: bellesa natural

Tot entremig d’un tapís com de terra verge, respirant frondositat i escoltant les remors de rierols que baixen amb les xiuladisses, irromp a l’escena musical barcelonina Ós Bru, una formació experimental de folk-rock que s’instal·la a les antípodes del tràfec i les conurbacions d’un pop català sovint massa rutinari i entrampat. Amb membres de Rosa-Luxemburg al capdavant de la proposta, les deu pistes transcorren a la manera d’un documental de naturalesa i vida animal. Lírica amerada d’escenes naturalment salvatges -“El vas obrir primer en canal, / en treies tots els seus budells i els deixaves per fer-ne un brou“- i imatges saturades de supervivència -“Però a les guineus ja els està bé el tot o res:/ volen seguir menjant perdius entre els matolls“- dins aquest ecosistema de genialitats sonores i majestuoses, envoltades de saba mística i amb una sensació vocal, per moments, a la vora del falset.

Pareu atenció als cors prehistòrics, com d’home de les cavernes, que ressonen a “La taxidermista“. O la bellesa que aconsegueixen amb la textura instrumental a peces com “L’incident” o “Clamor Ursus“. Altres pistes estan concebudes com experimentacions electròniques progressives, confuses i estranyes, però d’allò més exorbitants, com “L’home és un llop per a l’home“. El disc clou amb “Natura morta”, un cant d’hivern etern, d’espai natural violat, de paratge en cendres. Una potent fotografia per posar la cirereta que, vista en perspectiva, s’erigeix com una reivindicació del nostre patrimoni més preuat, del llegat que la Mare Terra ens ha deixat. Arguments en forma de cançoner per esmolar ungles, dents i matxets al bell mig del bosc contaminat. Perquè el que esdevé als animals esdevé a les persones.

Ós Bru, Ós Bru, Zeppo Records, 2013