Torna el napar-mex amb los Zopilotes Txirriaos
A inicis dels anys noranta a Pamplona va aparèixer, podríem dir que sense anticipar-ho ni esperar-ho, un grup que es deia Kojón Prieto y los Huajalotes. No tots els grups tenen la gràcia de posar una pedra per a construir un nou espai i ells ho van aconseguir al mesclar dos móns musicals no oposats però molt diferents, el punk-rock del rock radical basc dels vuitanta i la ranxera norteña mexicana, esdevenint el que ells mateixos van anomenar napar-mex. Van deixar tres discos per a la memòria que encara els escoltem a la penya en moments de nostàlgia musical. Kojón Prieto van plegar bàrtuls i va haver un buit de ranxera. Ja estava bé pensareu alguns, llàstima pensem altres. Quedaven els discs que encara s’escolten, de fet crec que formen part de la playlist perfecta per posar al cotxe a l’anada a San Fermin, ideal per mesclar-la amb el paisatge ben norteño de los Monegros i las Bardenas.
A pesar del temps que passava, la sensibilitat i l’orella per tolerar la ranxera allà estava, Pamplona sencera coneix la lletra sencera de la ranxera El rey i la poden calar a milers tots a una veu. D’aquella sembra un dia haver de vindre un fruit, Navarra necessitava uns hereus del napar-mex. Heus ací Los Zopilotes Txirriaos i ací teniu un delirant article de wikipedia que explica la seua història on podem trobar escrit “kakofonías”!

Si en quinze dies esteu vestits de blanc, faixa i mocador roig al coll, baixeu-vos La Salutxita. I si no aneu a la vella Iruña guardeu-vos uns megues per a tindre a Los Zopilotes a la llista de reproducció de la penya o colla per a este estiu.
Daniel Monfort col·labora a la revista Tres Deu. Escriu a El cadafal. Membre de la #AspraDiàspora, punxa música del Mediterrani i del Carib en una ràdio local d’Orléans, al programa Pachanga. Twitter @elcadafal.