Àspra Diàspora Musical
Està tot molt mal. Una frase recurrent en qualsevol àmbit on conversem sobre l’actualitat. Veiem com les taxes d’atur es mantenen en taxes elevades al mateix temps que amics, familiars o coneguts marxen fora del nostre país, fins i tot de l’estat, per a trobar feina i trencar amb una monotonia i tantes d’altres coses. Per desgràcia, aquesta situació és la que els músics valencians han estat patint des de fa anys.
Penseu atentament amb els vostres amics músics i, de segur, que si es poseu a parlar amb ells coneixeran casos que han hagut de marxar de les nostres comarques per poder dedicar-se plenament a la música. Sí, el tema estrella de qualsevol conversa de bar és un responsable a l’actualitat. Tot i això, la Aspra Diàspora dels nostres músics ha tingut altres. Molts poden dir que per l’excés d’oferta, és a dir, hi ha tant de músic que han tingut que emigrar a altres ciutat estatals o més enllà per guanyar-se la vida. Pot ser. Tot i això crec que hem de girar un poc la truita i veure que davant el potencial cultural que ha tingut aquesta terra no s’ha fet absolutament res des de les institucions.
Per exemple el primer que ve al cap. Quan es va crear l’Orquestra del Palau de les Arts, es va comptar amb el millor director d’Europa segons les institucions valencianes. Ja sabeu això que els agradava dir de “som els millors en…”. Doncs bé, aquest director titular que cobrava quantitats indecents ocupava la plaça que de segur que molts altres directors valencians hagueren pogut ocupar amb la mateixa qualitat. Però clar, ja deia això Fuster de l’autodi i tot allò que ve de fora és millor. Què no tenim directors preparats que han guanyat premis internacionals com la batuta d’Or de Kerkrade? Que dir-se Vicent, Jordi o Josep dona menys prestigi a una orquestra? I tant que és important comptar amb músics de renom, però, abans de mirar fora mirem a dins que hi ha a patades. Una altra dada interessant seria veure el percentatge de músics valencians dins d’aquesta orquestra però no m’estranyaria que fora un nivell baix al que la realitat podria ser.
Podríem fer una, dos o tres orquestres de gran qualitat amb músics formats als conservatoris valencians. Que eixa és una altra, quans músics valencians estan donant classes a conservatoris professionals de tot l’estat? Hi ha una part important de la societat valenciana que veu sempre amb bons ulls el de fora abans que el de dins. I els que ens han governat han estat seguidors d’aquesta tesi. A altres zones del país no ha passat això, incentivaven als musics locals a entrar a les seus pròpies orquestres abans que els de fora. Ja vos dic que si al País Valencià hagurem primat a músics valencians abans que altres, la qualitat musical i cultural no haguera baixat mai. Per tot això, volem començar també a homenatjar als músics i músiques valencians que han marxat per tocar a orquestres, bandes, impartir classes, seguir formant-se, etc. De segur que no tots pels motius que he esmentat, per la falta d’oportunitats, però volem fer veure que la qualitat musical valenciana des de fa dècades ha estat menyspreada. Vos demanem doncs, que si teniu constància de músics en aquesta situació ens ho feu arribar a info[arrova]tresdeu.com i, a banda de donar-los protagonisme en edicions posteriors, iniciarem el que anomenarem L’Orquestra Simfònica “Àspra Diàspora” de la Tres deu.
