La venjança és de ‘Las Otras’

Les altres, aquelles que no s’endinsen dins dels marcs establerts, les altres, les rabioses que criden contra tot el que ens fa menys lliures, aquelles negades per la societat, aquelles minoritzades i humiliades; però també les que es qüestionen el que els imposen, les que s’empoderen, les desviades que no encaixen, les altres, nosaltres.

Las Otras és una banda barcelonina de punk formada al 2011 per Ieri (veu), Mar (baix), Marina (guitarra) i Rebeca (bateria). Cada una d’elles participa / ha participat en altres formacions: Bulimia, Crosta, Flujo, Demócratas, Fosa Común, etc. Allò més representatiu és el seu missatge directe i rabiós, baix una mirada crítica anarquista i feminista que es manifesta en les seues lletres i en el seu discurs. Potser aquesta imatge que projecten d’unitat, s’haja fet forta pel que com diuen a una entrevista, referint-se als principis del grup, ‘parlàvem molt i tocàvem poc’. Una forma d’establir connexió i complicitat entre les components, que si és forta, sempre es veurà reflectida facen el que facen.

Prenen el seu nom de la novel·la Anna y las otras, on s’explica com les dones obligades a exercir la prostitució a Albània acaben prenent mesures d’autodefensa, la qual cosa les empodera; no les mostra com a víctimes, sinó com a agents lluitadors. I així extrapolen el concepte a la resta de dones. Les seues lletres parlen de temes que, segons pensen elles,  no se solen parlar dins del seu entorn musical, que afecten a dones i en general contra les hegemonies (heteronormativa, patriarcal, capitalista). Per exemple, ens plantegen dinàmiques de rivalitat entre les dones al tema ‘Rivales‘ i també critiquen el seu entorn més proper, espais que en teoria haurien de ser menys opressors però on es reprodueixen rols de gènere.

Al treball de Nagore García, “Des/armando la escena: narrativas de género y punk“, podem trobar experiències en primera persona de dones a l’escena punk. Una d’elles la protagonitza la cantant Ieri, que ve de Brasil i allà formava part de la banda Bulimia; explica que la van arribar a amenaçar pel sols fet de qüestionar certes actituds i grups dins l’escena en què participava. D’altra banda, les xiques que escoltaven i anaven als concerts de Bulimia reportaven excel·lents sensacions.

Tot i que no porten molt de temps han près l’escena punk catalana amb prou ganes. Ja han fet alguna gira i continuen muntant-ne més. El seu EP homònim ja s’ha esgotat, però podeu escoltar-lo i descarregar-vos-el al seu bandcamp. Las Otras ens visitarà el proper dia 5 de Juliol amb un concert a La Residencia (c/ Font d’en Corts, 184 / València). Acompanyades per Confusa, una banda de punk d-beat valenciana, on també hi participen dones, formada per membres i ex membres de Mistkäfer, Ultrabotox… També faran presència dos grups més, un de versions, Perversión (a la bateria una component de Maskeperras) i No.

“Crec que el punk crea la seua pròpia cultura, els seus imaginaris,… i que pot dur a pensar i actuar de manera diferent, en aquest sentit, sí pot produir canvis en la vida quotidiana[…]. És curiós perquè em veig de nou cantant sobre temes de dones. Per a nosaltres és necessari que es faça, perquè encara que passe el temps i nosaltres canviem, la necessitat continua: de que tinguem un espai, una veu, una visibilitat…” Ieri, a Des/armando la escena: Narrativas de género y punk (Nagore García).

En definitiva, més que una bona melodia o una tornada per a recordar, un missatge de solidaritat i suport mutu entre dones. Més que una bona veu, ‘tenir veu’.

Col·laboradores de la Revista Tres deu, participen en projectes musicals i d’altres àmbits com ara al bloc