Els dj’s i els seus mites
Al llarg de les nostres vides escoltem montonades d’afirmacions sobre els dj’s, generalitzacions que estan en l’imaginari col·lectiu i que tots acceptem/accepten sense pensar-ho molt. Motles d’elles són certes, moltes són falses, algunes són plausibles depenent del Dj i altres són subnormalitats.
Mitjançant estos mites es crea una imatge dels dj’s en ocasions allunyada de la realitat i que fa que les nostres avies ens diguen que anem alerta per ahí, !que hi ha gent molt roïn en eixos móns de la nit”. Que poden confundir a la gent, i que se menyspree o sobrevalore el nostre art, el de fer feliç a la gent mitjançant la música.
Aquests mites estan relacionats amb el Sexe, les Drogues i els Diners, EL MILLOR DE LA VIDA. Vaig a intentar explicar el meu pensament sobre aquestos tres punts:
Els dj’s follen més que la resta de mortals
El fet de que una persona es dedique a posar música als borratxos els caps de setmana no converteix la seua pèlvis en un carrusel. Però hi ha certs aspectes d’ell que poden fer que comences a taladrar més que el de Bricomania. Per suposat depén de la teua “posició social” i de la importància de la teua marca, a més obviament del teu atractiu físic i mental. Diplo podria assenyalar a qualsevol dona que ha escoltat la seua música alguna vegada i convidar-la a un “sopar-revolcó” però Dj Juanlu, un home tort i gros, resident del Pub Divino, possibliement no tinga la mateixa sort.
L’aspecte més important indepdendentment de l’atractiu intrínsec de la persona és la de l’ERÒTICA DEL PODER. Hi ha que reconèixer-ho, la visió del Dj hi en dia per sort no és la de fa vint anys. Almenys en l’escena elctrònica no és un esser extrany arrinconat en una presó-cabina. Es el protagnista de l’asumpte i té el poder de fer ballar al públic amb el que vulga, per exemple un mashup de Rubik Dude, o un altre mashup de Rubik Dude. Inclús pot posar coses que no siguen Rubik Dude, com el nou EP de Beauty Brain.
Eixe morbo especial que és pensar en tindre entre les teues cames a algú desitjat per moltes altres és un +10 en atac per als dj’s, que estan exposats a les mirades d’una gran quantitat de fèmines alcoholitzades i, en vocabulari taurí, volen aconseguir “el rabo”.
A més de l’eròtica del poder està el estar en molts llocs, tant físics com virtuals. Moltes més festes, actes de presència a clubs on punxen amics teus, un bon grapat d’interaccions a les xarxes socials… Eixa merda de “SER ALGÚ” de cara a Facebook, Twitter o Instagram fa que moltes més persones els sone la teua cara quan et veuen per ahí sense que et coneguen com “el Dj no se que”, i més val mal conegut que pitjor per conèixer.
De totes formes si eres una persona actractiva, con mandíbula prominent, rostre simètric, cos apol·lini i anques tornejades al sol, a més d’intel·ligent, amb bones dots socials i temes de conversació il·limitats, o siga, alguna cosa així com Rubik Dude, un xicon en edat de casar-se honrat i amb terres, segurament no et fara falta aprendre a punxar per a que et contracten més. També he de dir que si començares a mesclar per a intentar follar més t’hauria eixit més barat i fàcil anar-te’n de putes <3.
Els dj’s són uns drogadictes
Al llarg dels anys no se si és que he desenvolupat massa el prejudici, però de cada deu persones que mire a la cara pel carrer dos d’elles em pareixen drogadictes. Veig drogues per tots els costats. Veig nassos picants i massa entusiasme en molts encarregats de Burger King. En general en cada establiment d’hosteler intente no respirar molt fort per si l’aire ve carregat de cocaïna. I com és normal, el món de la nit no es salva ni volent.
Qualsevol treball que es realitze al caure el sol va a ser considerat perillós, lasciu o de gandul. Cambrers, fotògrafs, caps de sala, gogós, strippers, promotores, camells i per suposat els dj’s estan al punt de mira.
Aguantar tota la nit en peu amb un somriure d’orella a orella, botant, fent el mono, animant a la penya, sanguanguejant, etc. eés algo dur quan és així dia rere dia, viatge darrere viatge. A ritme d’un concert per setmana tal vegada no, però quan en tens un dijous, divendres i dissdabte setmana sí setmana també pot ser comences a necessitar café de més per seguir el ritme.
Tal volta hi haja la mateixa quantitat de droga que en altres ambients com el de la hosteleria, però dubte que en un bar els trapicheos i invitacions siguen tan palpables com en un backstage. Em tornaria boig veure que els cuiners dedicant plats al MDMA com fan els que fan Trap amb el molly :D.
Però com tot, depèn de cada persona, si amb ganes de menjar-te la pista et sobra o necessites motiviació extra. Tots deuriem tindre a Ricardo Villalobos com a exemple de sobrietat hehehe xDxD.
Els dj’s cobren una pasta injustificada
Durant la meua vida sempre he sentit esta expressió, moltíssims aspectes laborals, futbolistes, actors, presentadors, polítics i per suposat dj’s. Però la veritat és que sempre m’ha paregut un gest d’envidia. Crec que cada persona guanya el que genera i ningun salari és suficientment alt. Jo si fora polític voldria cobrar més que ningú, si fora futbolista més que ningú, i, clar està, com a Dj més que ningú, ja que el teu sou és el reflex d’haver fet les coses bé abans. Haver estudiat més, haver-te promocionat millor, ser millor productor que qualsevol altre, tindre idees magnífiques o inclús ser el millor farsant.
A mi em pareix genial que Steve Aoki cobre una millonada per fer el panoli, per tirar pastissos o per fer el que vulga, ja que si ell no cobrara eixos diners, se’ls emportaria el promotor. I Steve Aoki és qui fa que entren milers de persones a l’acte mitjançant el seu treball publicitari i musical.
Després se senten els “amb la probresa que hi ha al món perquè Cristiano Ronaldo cobra tans milions?”. Doncs, perquè genera mols diners i el que li paga el sou inverteix amb la seua empresa, que no és una ONG, és una empresa que té milers de treballadors que mantenen families. El dia que vulguen invertir els diners amb la felicitat espiritual que és ajudar als demés, em pareixeria igual de bé.
Dit açò vaig a celebrar el meu aniversari menjant-me les sobres del xinés d’ahir. OS KIERO xDxD
—
Rubik Dude publica també aquestos articles en castellà a la pàgina web Festival x Dentro
