El poder i el voler segons Senior
Amb un ritme de treure discos que ni les gallines ponedores més ben cuidades del món arriba Senior i els seus acòlits barbuts del cor brutal, “El poder del voler” és la seua nova referència que ve només un any després de “València, Califòrnia“. Si el precedent era molt folk americà i íntim, quasi com un lament cantat de la part de Landete per haver nascut en esta banda del Mediterrani i no allà vora el Pacífic, este és el viatge de tornada. Agarrem el rock’n’roll i cantem les misèries d’ací que no deixen de ser misèries universals. D’este viatge de tornada de casa els ianquis Landete ens porta una joieta, una versió lliure d’una balada d’un desconegut per a la majoria de mortals, Eef Barzelay, Caroleena allà Roselleta en valencià. Les dos versions paguen la pena.
El poder del voler, voler és poder. Amb el doble sentit que pren en valencià el verb voler, com moltes vegades ja ha cantat Landete, amor i revolta van junts de la mà. No estan els temps per l’optimisme gratuït i de totes formes Landete mai ha estat dels tipus que tenen un discurs de façana. Una revolta primer que res personal, “you can get it if you really want” que deia Desmond Dekker, un Senior a la vegada extremadament descregut de tot, amb la mateixa picardia que les vaques que es passegen els estius de poble en poble. Quan la veu se li esgarra més és quan més li dol. Ja ho deia en el passat disc i insistesc, en ell la primera persona en els temps verbals en els versos és una primera persona de veres i no és cap figura literària.
Extremadament lúcid amb els seus companys de camerinos i backstages en sales i festivals, diu “El rock’n’roll és un niu de covards, ningú es queixa, els egos s’alimenten. Mai voràs cap acció exemplar, mentres tinguen les ratlles ben fetes” a Tancs. Veritats silenciades de les nostres estrelles del rock. En el clip que acompanya i presenta el disc tampoc té pietat del mundillo indie. Pel disc passen pel rifle vestit de guitarra elèctrica tota la podridura ambient, banquers, polítics d’alta volada i el desgraciat regidor municipal. O genèricament el que ell mateix denomina com fills de putes, no hi ha compassió que valga. El disc es clou amb la cançó homònima del disc El poder del voler que explica un desnonament i quan el director arriba al pis el cuplet “El voler és lo que ens salva. El voler els executarà“. Rock’n’roll sense extravagàncies, sense pèls a la llengua; barbes perennes fora de modes.
