Som un riu que sempre avança (Crítica ‘Som Riu’ Txarango)
El passat 18 de març, mentre molts de nosaltres cremàvem les últimes energies amb les falles, els Txarango van alliberar a través de la xarxa el seu segon treball discogràfic sota el joc de paraules Som Riu. En poques hores van quedar col·lapsats els servidors i, fins i tot, una pàgina com Mediafire va caure per la gran demanda de descàrregues. És tota una fita per als Txarango que a dia de hui ja compten amb més de 40.000 en tant sols un parell de dies, perquè després alguns dubten del potencial de la xarxa i la cultura lliure.
En aquest treball ens presenten 14 cançons, algunes de les quals us sonaran familiars si heu anat als últims concerts del grup com “Tant de bo”, que tornen a recórrer als temes clàssics del grup com els pobles, el carrer, el circ i, com no, l’amor. Però cal destacar que en aquest treball els Txarango han donat un pas endavant cap al compromís i la lluita amb cançons com “Esperança” o “Som un riu”, on el grup ens presenta lletres directes amb ritmes potents que fan que el seu missatge arribe clar als seus oients. El grup ha madurat i ha donat forma a un missatge propi que, com ells mateixos ens conten als vídeos de presentació del disc, ha estat un compendi de tots els concerts i experiències dels darrers anys.
La part íntima i pròxima del grup segueix present amb temes com “El meu poble”, on se’n recorden de les places petites i de la terra que els ha vist créixer amb ritmes llatins que recorden als grans Dusminguet, clar referent del grup. A més, cal destacar la gran producció musical realitzada a l’estudi Can Pardal d’Artés pel productor David Rosell (Brams, Dept) que ha aconseguit arrodonir el so del grup i fer-lo encara més compacte. Cada instrument es diferencia a la perfecció amb una gran presència dels vents que fa que el nou treball del grup català siga una de les apostes més fermes d’aquest any.
En aquest disc trobem cançons més pausades, “Governant” o la increïble “Batega” amb una de les parts més boniques de piano que podreu escoltar, que conviden a ballar amb la parella o a tancar els ulls i deixar-nos endur per les seues lletres. En general, ens trobem amb un disc més reflexiu, que s’endinsa en els ritmes llatins i cubans que s’entremesclen amb el reggae deixant de banda l’ska i els temps més ràpids i frenètics que trobàvem a la seua primera referència discogràfica.
Les melodies i harmonies d’aquest treball tornen a demostrar la gran qualitat musical dels Txarango que, seguint l’estela de Benvinguts al llarg viatge, ens regalen un disc molt treballat que quasi es podria considerar una segona part del primer, una continuació lògica de tot allò que ja ens havien ensenyat. I és ací on trobem el punt feble d’aquest disc, algunes lletres pareixen extretes del seu primer treball, així com melodies que són fàcilment identificables amb cançons antigues, però com diuen els savis: “quan una cosa funciona és millor no tocar-la”.
El que està clar és que aquest disc agradarà els fans de Txarango i no els deixarà indiferents. Per contra, si esperaves un disc completament diferent pot ser que no et sorprenga completament. Txarango es consolida en l’escena musical catalana com un dels grups més forts i deixa clar que tenen melodies i lletres per molts anys. Ara solament ens queda poder gaudir dels seus grans directes per ballar al ritme dels clowns sense parar. De moment, la primera cita serà en el marc del festival Clownia els dies 2 i 3 de maig de 2014 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Com diuen els Txarango: “som un riu que sempre avança” així que no t’ho penses més: descarrega’t el seu disc i deixa’t endur pels seus ritmes!
