Feliu Ventura ens envia La Llista d’abril
Com que acabe de fer un disc de versions d’alguns dels meus referents la veritat és que no sabia quina llista triar. He decidit triar unes altres cançons per als temps que corren. Deixe una llista heterogènia barreja de cançons populars i/o de temàtica social, amb algunes de les meues dones referents i altres cançons d’on he aprés coses. Bon profit.Regalo nº1 (Augusto Blanca) M’agrada perquè és una cançó que viu l’experiència del cant com un regal compartit i per l’arpegi que va màgicament soldat a la lletra que conté la melodiaMe gustan los estudiantes (Violeta Parra) Una cançó d’una xilena incompresa en el seu temps, recuperadora de la musica tradicional de Xile i referent per a moltes generacions de xilens.With my own two hands (Ben Harper) És la cançó de l’empoderament, aquelles cançons que t’acompanyen i et donen l’últim impuls per a voler transformar el món ballant.
Mercè – Maria del Mar Bonet El pop mediterrani de vegades et fa volar i et fa viatjar als estius de Palma amb marinada i olor de roba estesa. MMBonet és un referent, també en això.working class hero (John Lennon) Una cançó del primer disc en solitari de Lennon, una cançó molt simple -amb pocs acords- interpretada amb la veu i una sola guitarra que, malgrat això, té una tensió i una potencia emocional esborronadora. Ah! I el missatge…Sempre que em diuen que la música en valencià és intrínsecament reivindicativa, pense en referents anglosaxons com aquest.
Demolición (Los Saicos) diuen d’aquest grup peruà que són pioners del punk (1964), un dels gèneres musicals que més em fa vibrar amb la seua energia elèctrica i les lletres punyents i contestatàries.
Talkin’ About a Revolution – Tracy Chapman
Un referent entre totes les dones que canten i conten.
I fought the law (The Clash) sempre he pensat en la fonètica com a un instrument més que cal tenir en compte a l’hora de fer cançons, compartim amb l’anglès una eina amb una gran quantitat de monosíl·labs que permet composicions àgils i rítmiques sense trencar la unitat de les paraules.
En la plaza de mi pueblo (popular andalusa)
Les cançons de la guerra que van patir els nostres iaios també són cançó popular, la que manté viva la memòria d’un temps soterrat als vorals de les carreteres.
Havanera del mareny (popular) cantada per Botifarra
El meu veí Pep Gimeno em va mostrar aquesta cançó que, potser també per la lletra costumista, té una melodia que et transporta a un temps i un país que ens han volgut fet perdre. Però no han pogut.
Canción del poder popular (Inti Illimani)
És una cançó de 1970, tres anys abans del cop militar de Pinochet. Parla dels anhels d’una societat que volia un canvi però no es volia limitar a canviar el govern sinó que volia transformar la societat. Allò a què els valencians ens enfrontem en el futur pròxim. Fem-ho junts!
