Ja ha arribat “La Polseguera” de La Gossa Sorda
Últimament sols es sent parlar de La Gossa Sorda, el grup de Pego torna a l’actualitat musical després de quasi 2 anys sense cap referència discogràfica ni concert i ho fa per la porta gran amb “La polseguera”, 12 cançons que ens demostren que els pegolins s’han consolidat com el grup punter del País Valencià, amb el permís dels Obrint Pas.
Però abans de seguir amb la crítica del disc parem un segon per tal d’esbrinar les nou claus que trobem a les cançons del grup i que els han fet característics d’un estil i forma a l’hora de presentar els seus temes de forma inconfusible.
Recepta per a una cançó a “La Gossa”:
1. Bona dosi d’ska
2. Un poc de reggae
3. Un toc de punk
4. Tornades potents amb dolçaina
5. Metalls que ajuden en les tornades
6. Tres cantants diferenciats
7. Estrofes a mig camí del rap i la melodia
8. Una part melòdica que trenque el ritme de la cançó, preferiblement a mig temps
9. Final apoteòsic on es junten tots els ingredients anteriors
I amb aquests nou passos s’aconsegueix una bona cançó al més pur estil “Gossa Sorda”, recepta molt utilitzada per grups com Aspencat o Auxili encara que sempre mantenint les seues senyes d’identitat com són l’electrònica o el reggae respectivament. Aquests són els ingredients que trobareu a “La polseguera” repartits amb més o menys força al llarg dels 12 talls que formen aquest nou treball.
El disc obri amb la cançó que dóna títol al treball i on es compta amb l’excel·lent col·laboració de Carles Dènia. Una peça d’arrel valenciana, amb una primera part que et deixa amb la boca oberta i una segona part que incorpora a mig temps l’acordió de Pau Barberà de Tashkenti i que s’entremescla amb els cants de Carles, una cançó a tindre molt en compte.
Seguim amb De cara a la paret la cançó més canyera del disc i que possiblement siga la peça que més recorda al seu anterior treball “L’últim heretge”. Una cançó desigual que no acaba de trobar el seu lloc amb la resta del treball.
El pecat original ens posa damunt la taula una de les grans cançons del disc que a mig temps ens convida a ballar aquesta espècie de cúmbia que incorpora la famosa frase de la cançó Raices entre La Gossa y La Raíz “Un altre dia més comença quan s’acaba l’anterior”.
La quarta cançó dóna pas a Arnau, guitarrista del grup, com a veu solista d’aquest reggae i igual que passà amb Cassalla Paradise es farà una de les cançons imprescindibles dels directes del grup.
La nostra sort fou el single elegit per La Gossa per a presentar el seu nou disc a la parròquia musical i és la mostra clara de què hi ha gossa per a molt de temps. Una cançó que ràpidament es fa un lloc a la teua ment però que eclipsa la resta de temes, dona la sensació que en aquesta cançó hi ha hagut molta més dedicació i cura a l’hora de gravar-la que a les altres.
I en la sisena cançó entra en joc Seguí per tornar a demostrar la seua qualitat i classe en una peça redona de principi a final, sols us puc dir que la fiqueu i gaudiu d’ella.
Fa tres anys conta amb la col·laboració de la veu de Tomàs Llopis a la introducció que ens dóna pas a una cançó a “La Gossa”, bona melodia, tornada potent i una lletra que ens fa recapacitar i enrecordar-nos d’aquells que estan lluny de casa i la sort que tenim de poder estar a la nostra terreta.
Dona d’aigua és el tema “bonic” del disc, temps lents amb una bona melodia de dolçaina que acompanyen el cor de xiquets del Pepa Àlvarez. Segur que serà una de les preferides dels fans del grup.
La recta final del disc l’enceta Viatge al centre de la guerra, on trobem la millor tornada de tot el treball, per a seguir amb He robat un altre cor, un altre reggae on agafa el timó del vaixell Àlex Seguí, i Aire la cançó que més sona a “La Gossa” i que serà una altra de les imprescindibles al directe.
El treball el tanca El forn dels borratxos on participa Paula Bam Bam de Ki Sap. Cançó que no acaba de quallar i on es posa de forma més evident les carències de Nadal a l’hora d’afrontar temes tan melòdics i pausats.
En definitiva, ens trobem davant d’un gran disc que suposa la vertadera tornada de La Gossa Sorda al panorama musical valencià, això sí, amb més tocs de reggae i temps relaxats que als altres discs però seguint amb la mateixa força que sempre. Dotze temes que consoliden als pegolins i ens mostren que encara ens queda molta gossa per gaudir!!
El disc el podeu descarregar de forma gratuïta al bandcamp del grup.
