Hybrid Trap : Bass del dur
El dubstep ha mort? Fa uns mesos que va sortir a la palestra un informe sobre vendes de música digital, a uns dels més important portals de distribució, beatport, en el que es va palesar la davallada en vendes d’arran l’any 2011 d’uns dels gèneres més populars, i que més ha influït l’electrònica en els darrers anys: el dubstep. Potser fixant-nos en aquest gràfic, i en l’actual domini del bigroom a l’escena electrònica mundial podríem dir que és cert. (En l’últim Top 100 de la revista DjMag tan sols hi han hagut dos representants notables de l’escena bass més propera al dubstep: Skrillex i Zomboy).
Però com moltes altres ocasions, quan la cosa es veu negra sempre surten grups de resistència decidits a canviar al futur i – en aquest cas- a agafar el millor del dubstep i del trap per fusionar-los i regalant-nos un nou gènere.
La majoria d’aquests fills de la foscor musical vénen de terres canadenques, i fan pinya sota els paraigües del segell Kannibalen Records. Dins dels seues estils individuals, he volgut destacar tres cracks d’aquesta escena: Kai Wachi, Apashe i la sensació del moment: Snails.
Abans però, unes breus notes sobre els elements musicals que componen aquest gènere: del trap cal agafar gran part dels elements 808 ben coneguts com el bombo/baix, els plats, la caixa aguda entonada i els timbals, si bé en aquesta ocasió vénen combinats amb elements de percussió cinemàtica per tal donar una potència i espectre auditiu, molt més espectacular. De la part dubstep, com no podia ser d’una altra manera, ens trobem el baix en totes les seues variants: woobles, growls, reese bass, sintetitzadors solistes aguts i penetrants i baixos que simulen veus parlant.
Kai Wachi ha creat un nom per si mateix en el poc temps que ha estat dins de l’escena. El seu estil “apocalíptic” i l’estil de samples esgarrifosos, l’han separat de la norma. Línies de baix que provoquen bogeria i patrons de bateria fragmentats són els que defineixen el seu so. Els seus wobbles el situen prop del dubstep clàssic anglés.
Apashe, membre de Kannibalen, Apashe és una força letal dins de l’escena bass. El músic i dissenyador de so ha definit una poderosa barreja de gèneres de baixos plens i modelats en una sola mescla híbrida, deixant un rastre de caos i destrucció al seu pas. Els famosos baixos del drum and bass, anomenats reese bass, marquen el seu estil únic.
Snails, el productor de Montreal, és una de les coses més emocionants de la música bass avui mateix. Rebre el suport de gairebé tot el món que van des de Skrillex a Diplo i tots els altres, Snails ha conquerit recentment els Estats Units amb el productor del col·lectiu twonk, Brillz., i ha col·laborat recentment amb Diplo i Skrillex en un nou tema, que encara no té nom, però va estar estrenat a l’últim mix dels Jack Ü. El seu gran èxit, i un dels grans misteris en els fòrums de productors on es trenquen els caps tractant de recrear els seus baixos parlants.
