Atacant al pentagrama blanc
Volem produir, volem crear eixa cançó que tenim al cap, volem transmetre eixa fusió d’estils musicals que fa tants anys que ens agraden, volem que la nostra música parle sobre nosaltres; ho desitgem tant i amb tanta força que ens trobem atabalats de tantes possibilitats al nostre abast, per crear eixa magnífica peça, i arran d’aquest atabalament ens quedem parats de cara a la pantalla, al pentagrama, sense saber per on començar.
El full en blanc i en aquest cas que ens toca, el pentagrama blanc i la finestra de la nostra estació de treball d’àudio, és el principal mal i terror de tot compositor i productor quan decideix començar a crear una nova peça musical.
Ens quedem bloquejats i atemorits, per la gran varietat de decisions il·limitades que podem perdre alhora de començar a crear, quin estil? Quins instruments? Quins temps? Quina durada tindrà? Serà difícil de produir? Agradarà? Serà prou innovadora?
La solució, per tant, és reduir les possibilitats i decisions a prendre centrant la canonada en els aspectes de la peça que volem compondre: la clau és prendre decisions senzilles i concretes.
Crear una cançó es tracta de prendre una sèrie de decisions. Prendre decisions prèvies, per tindre una idea general del que volem fer i anar avançant fins a arribar als detalls. Tot el que has de fer per aconseguir el procés d’escriptura de seguir endavant és fer que les decisions siguen simples, i una vegada presa la primera decisió, prendre una altra i així successivament.
A continuació us parle d’un model de presa de decisions que podeu exportar a una espècie de llista de punts a acomplir i, en aquest cas concret l’adaptarem per exemple a l’estil de música “dubstep”:
1. Decisions de tipus idea general:
En primer lloc cal establir els principals conceptes per adonar-nos del que realment anem a compondre.
Què estem component? Sona simple, però moltes persones sovint no aconsegueixen establir amb claredat el que estan component. No podem dir: “vaig a fer una cançó”; cal dir: “vaig a produir una cançó dubstep amb un toc reggae i unes vocals rapejades”. Aquesta afirmació ja és específica, i tindrà la conseqüència de posar tots els engranatges musicals i creatius a córrer.
2. Les decisions generals específiques per a cada tipus de cançó:
Ara cal prendre decisions específiques per a la nostra cançó però que encara abasten aspectes de composició general. Aquestes poden incloure les següents preguntes:
Estat d’ànim: feliç, trist, malenconiós, aterridor, o una barreja? En el cas concret del dubstep podríem dir que la majoria solen ser agressives, potents. Generalment triarem una tonalitat menor i a poder ser alguna potent com podria ser Sol Menor (o G menor si estem acostumats a notació anglesa)
Durada: Quant de temps durarà la peça? Tingueu en compte la seua audiència i el propòsit de la cançó. No és el mateix una súper cançó èpica d’estil trance que una cançó de house comercial o una dubstep. En aquest cas, les cançons dubstep que funcionen bé a la pista solen estar entre els 3 i 4 minutets. El més recomanable és agafar algunes cançons de l’estil que ens agrada i analitzar-ne la durada i després adaptar-la un poc als nostres gustos depenent de si volem enfocar-nos més aviat en la part de la descàrrega d’energia (el drop) o bé la part tranquila melòdica (el break).
Enfocament harmònic: Quin tipus d’escales i progressions d’acords farem servir?.
Depenent del tipus d’harmonies i escales que triem, estarem marcant tant l’energia com el sentiment de la nostra cançó. En el nostre cas per exemple, potser podríem fer servir progressions d’acords, amb tonalitats més majors en la part tranquil·la i anar introduint parts més menors per a la descàrrega.
Tonalitat: En quina tonalitat estarà la nostra cançó? Per exemple, per al nostre cas, direm: “la cançó estarà en Sol Menor”; aquesta decisió ja ens marcarà molt i ens facilitarà moltes coses: ens farà triar i afinar els instruments i els elements de percussió que farem servir per a què estiguen en eixa tonalitat, la qual cosa ens restarà temps a l’hora de triar mostres d’àudio que puguem incorporar a la cançó.
Tempo, temps: Una vegada més, potser no és necessari triar un temps exacte per al tipus que estem component però si podem decidir en funció de l’estil, en quin rang de velocitat ens trobem; alguns dels més comuns són els següents, però sempre podem fer variacions i adaptar-los al nostre estil i gust personal: Hip-Hop: 85 bpm, Twerk: 100-103 bpm, Moombahton: 108-110 bpm, Glitch-Hop: 110 bpm, Deep–house: 120-125 bpm, House: 125-128 bpm, Electro–House: 128-130 bpm, Dubstep: 140-150 bpm, Trap: 140-150 bpm, Hardstyle: 150 bpm i Drum and Bass: 174 bpm.
Tingueu en compte una cosa: per a gèneres musicals que no van a colp de bombo en cada temps, com per exemple el dubstep, trobem equivalències de tempo que podem introduir en el nostre programa de producció, d’aquesta manera dusbtep podria ser 70bpm si anem a bombo al temps o el twerk a 200bpm ;)
Compàs: Volem un 4×4 amb bombo al temps o millor un temps partit (half step)? Parlant del dubstep farem servir normalment un temps partit, però dins de la mateixa producció podrem afegir parts amb variacions de compàs dins d’eixos 4 temps que li donen un altre caràcter. Per exemple un grup de tresets en certes seccions li donarà un caràcter molt graciós, que de segur, despertarà l’interés de la persona que està escoltant la peça.
Instrumentació: Una altra opció sovint dictada per l’estil, però potser voleu afegir un toc
únic. Imagineu per exemple per al nostre cas, que entre tant de “wobble” dubstep, fiquem un farcit al final de frase amb un repic de dolçaina distorsionada, o entre tants instruments sintètics afegim elements de percussió enregistrats al carrer; tot açò pot anar construint un estil propi que anirà marcant la vostra línia productiva en el futur.
3. Estructura general, forma i arranjament
Després de tots aquests detalls pseudo-genèrics cal triar l’arranjament que volen fer per la nostra peça. Una vegada més, si anem perduts i de memòria no sabem dir exactament quants compassos té cada part, el més recomanable serà agafar un parell de cançons de l’estil, marcar els punts de cada canvi de part i afegir-los al nostre marc de treball. En el cas del dubstep i altres estils amb durada similar com el trap o l’hybrid trap podríem fer per exemple: introducció, part de descans curta, pujada, descàrrega d’energia, descans més melòdic, pujada, descàrrega d’energia i finalment una conclusió. Com sempre, una vegada coneguem les regles, podrem introduir canvis per afegir més caràcter a la nostra cançó d’acord amb el nostre estil.
4. Esquema de Cada Secció
Ara que ja coneguem els aspectes generals de tota la cançó, és quan cal pensar més enllà i treballar les característiques esquemàtiques de cada secció on, a poc a poc anirem comparant les seccions entre elles i tractarem de crear un tot estable i coherent.
Instrumentació: Quins seran els principals instruments? Ací és on decidirem quins tipus d’instruments necessitarem en cada part de la cançó, alguns romandran comuns a tota ella i altres, apareixeran segons les nostres necessitats.
Per a l’exemple de dubstep que estem parlant per exemple, en la secció de màxima energia trobaríem algun dels següents: sintetitzadors per fer baixos parlants, baixos grunyits (growls), algun baix per al sub-greus, un bon tabalet potent, el bombo i potser uns quants plats de bateria, etc.
Dinàmica: On són els alts i baixos de volum i intensitat? Sonen prop o lluny? Estéreo o mono? Mitjançant aquestes preguntes podrem definir el contrast entre les parts de manera que, per exemple, la part del descans sonarà a un volum inferior i pot ser més estéreo i llunyana que les parts de màxima energia, en les que ens interessa tindre l’acció davant nostre, pegant ben fort.
Forma: Quina forma li donarem a la secció? Tots els temps del compàs seran iguals? Deixarem silencis per crear sorpresa? Amb aquest tipus de preguntes podrem esculpir cada conjunt de compassos introduint un mini arranjament propi i interessant en cada secció.
Clau: Depenent del seu estil, és possible que vulgueu considerar modulacions amb cada secció en la seua pròpia clau. Com les claus de cada secció es relacionen entre si? Hi ha una lògica en la seua progressió?
5. Detalls
Arribem a la part en què la cançó ja pren vida i sembla de carn i ossos i perd eixa part artificial que li donen les màquines. La bastida adquireix la textura i el color. Els detalls del nivell de superfície vénen a la vida.
La millor part d’aquest procés és que ja no estem aclaparats amb “escriure alguna cosa”. Ara, sols ens cal assolir, tasques individuals molt especifiques, per donar-li eixe toc professional a la peça. “Vull enllaçar aquest sintetitzador entre dues seccions i vull que es fusione amb el baix que entra després” Afirmacions d’aquesta mena ja ens porten a poder automatitzar el volum, el caràcter del so, reverberació, retards en el so, etc.
Fins prompte!
