La mescla (II): el bombo
Equalització del bombo
Segons el tipus de gènere que estiguem treballant, haurem d’adaptar les equalitzacions dels diversos elements per a què el nostre bombo lluïsca com mai i penetre a través de la mescla. Per començar vegem un exemple genèric per a què caiga bé el bombo dins la mescla i després una sèrie de receptes adaptables per a tot tipus de possibles escenaris que ens trobem.
Al voltant del punt 60 Hz (implica més potència) aplicarem un impuls molt lleuger de tipus campana que augmenta l’alimentació secundària. Un impuls campana és simplement una petita porció d’EQ que s’assembla a la forma d’una campana. També volem fer augments de campana als 200 Hz (li afegeix pegada forta) i en el 2,4 kHz (per donar-li claredat amb les freqüències altes). Per un altre costat farem un tall de campana (just l’invers del impuls campana) en els de 300 Hz que augmentarà la claredat i eliminarà l’enfangament amb les freqüències altes del baix.
Vegem ara les tres grans parts de les quals es composa el bombo i com treure-li part a cadascuna: Boom, pegada i clic. Aquests són els tres elements clau que es poden utilitzar per descriure el so d’un bombo. Boom és on trobem el poder del subgreu del bombo. Per a obtenir un so més net, podem ver un impuls al voltant de la zona 50-60 Hz. Si volem que sone més tradicional ens centrarem un poc més amunt, potser en la gamma de 100 Hz. Devem anar amb compte de no exagerar amb la campana de l’impuls, ja que podem destrossar la mescla fent que el subgreu es menge tot l’espectre de freqüències. La pegada és l’atac principal del bombo. Aquest és el rang de freqüència que ajuda a l’orella identificar cops de tambor individuals. Podem anar jugant amb impulsos estrets en el rang 3-5kHz. Clic és exactament això: el sorollet que fa clic que permet escoltar el bombo en qualsevol sistema de so, per més roí que siga. Podem trobar el clic al voltant de la gamma 6-8kHz. El “mud” o enfangament és un dels problemes a evitar. Es treu alguna cosa del fang i netejar el seu so de bombo tallant una fina banda en el rang 250-300Hz.
Resum dels espectres de les tres parts del bombo:
Més poder (modern) + 6dB a 50Hz
Més auge (sòlid, clàssic) +6 dB a 100 Hz
Més pegada (atac) + 7 dB en 3,5kHz
Més clic + 6 dB en 6.0kHz
Receptes EQ de bombo:
per obtenir un sòlid, que trega so amb molt de clic
Band 1: +6 dB a 55 Hz
Band 2: -9dB a 275Hz (estret)
Band 3: + 7 dB en 3.7kHz
Band 4: + 8 dB a la plataforma 6.2kHz
per obtenir un so de bateria més tradicional
Band 1: +6 dB a 100 Hz
Band 2: -10 dB a 800 Hz (estret)
Band 3: +6 dB a 1,5 kHz
Band 4: +6 dB de campana meseta 7.0kHz
per obtenir un extrem inferior amb menys atac
Band 1: +6 dB a 100 Hz
Band 2: -5dB a 250Hz (estret)
Band 3: + 3dB en 4.0kHz
Band 4: + 3dB de campana meseta 10.0kHz
Ara continuem amb els volums relatius a la nostra mescla.
Començarem pujant a poc a poc el fader del bombo fins que observem que el senyal colpeja al voltant dels -10 a -8dB. En definir el volum del bombo en aquests nivells ens deixarà prou espai sonor per a afegir la resta dels elements, fins a arribar als desitjats -6 a -3db previs a la masterització.
En la següent entrega, tractarem la interacció del baix amb el bombo i com treure-li el màxim partit a la seua simbiosi.
