Ovidi Montllor: el making of de la pel·lícula que mai es va fer
Fa 20 anys que ens deixà l’Ovidi Montllor, l’artista, el cantant, el pallasso, en un 15 de març de 1995. La productora alacantina Aire de Cinema engegarà un projecte per radiografiar la vida del cantautor d’Alcoi al cel·luloide, i per això s’ha servit del micromecenatge a través de la plataforma Verkami. Aquesta peça audiovisual planteja un documental ficcionat on es narrarà la vida d’Ovidi amb les entrevistes de l’actor Eduard Fernández, i l’actriu valenciana Rosana Pastor, amb un fals making of, mostrarà les dificultats d’una productora per alçar el projecte documental sobre Ovidi Montllor. Tot sota la direcció de Vicent Tamarit i la producció de Carles Miralles i Albert Segalés. Els diners que aconseguisquen amb el Verkami es destinaran per finançar el rodatge: els sous dels tècnics i actors i maquinària, la part de ficció i les entrevistes que falten per rodar.
En aquest documental ficcionat s’hi integren diversos agents: l’Ovidi, el seu entorn familiar, amorós i d’amistat, l’equip de la productora que lluita per retre-li un homenatge audiovisual, i la Radiotelevisió Valenciana i l’IVAC com a obstacle principal en el suport i finançament del projecte. Hi haurà imatges inèdites, cedides per Televisió Espanyola (TVE) i Televisió de Catalunya (TVC), l’única televisió que es dignà a recolzar el projecte de d’un principi.
El rodatge es preveu que dure tres mesos, març, abril i maig i l’estrena del documental, a les sales i la televisió, per a l’últim trimestre de l’any. De moment porten vora 26.000€, però han d’arribar als 30.000€ per fer front a les despeses de producció.
Ovidi Montllor és un clar referent, ha inspirat a grups, cançons, festivals i artistes per la seua vida i obra. L’alcoià fou, segons apunta Frechina a La cançó en valencià (2011), un home d’orígens humils, autèntic, i l’intèrpret més original i versàtil de tota la Cançó, que podia fer riure i plorar amb una facilitat diabòlica. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses, com diria l’Estellés. Però, després de 20 anys, l’Ovidi i la productora Aire de Cinema volen ja el pa sencer.