Llopis, la història d’un que va voler ser algú, de Xavo Giménez

Per què queda millor dir Mississipi que Massanassa? Alabama que Àlaba? Per què? Els americans ho fan tot millor, no? Somiem amb ser el que no som. I de tant somiar ens quedem dormits i el tren passa de llarg. Almenys per a Llopis, el alterego de l’actor i director Xavo Giménez en el seu última peça que posa en escena el 28 d’abril en la Sala Ultramar de València amb el seu companyia la Teta Calva. “Llopis” és la història d’un que va voler ser algú. Una obra que com en els seus treballs anteriors solca camins entre el riure i la desolación, entre la comèdia ácida i la crua realitat. Es pot barrejar un home llop valencià, un viatge a marte sense bitllet de retorn, un cowboy tocant el banjo i un fatxenda bevent orxata gourmet en una obra de teatre? Llopis pot.

La Teta Calva estrena, després del seu èxit anterior “Penev” (Torna a València a la Sala Russafa l’1/2/3 de maig), aquest text que estarà en cartell cinc setmanes en Ultramar els dimarts i els dimecres a les vuit de la vesprada. Llopis és un home solitari que es creua tot els vaig donaŕas davant els nostres nassos. Ho veiem. Fins i tot ho saludem. I aquesta solitud es trasllada a l’escenari. Un sol actor. No hi ha tècnics, no hi ha músics, no hi ha ningú més que Llopis/Giménez accionant el seu món. Un univers minúscul de llums casolanes, càmeres domèstiques, instruments country i una fabulosa història que explicar, la d’aquest llanero solitari que és Llopis.

Que t’agradaria ser si no fores tu? Pensa-ho. Ja ho has pensat més d’una vegada, segur. Tots pensem en algun moment de la nostra vida que ens agradaria ser un altre si poguérem tornar a començar de zero. Llopis va veure ET i va voler ser Elliot. Va veure Top Gun i va voler ser pilot. Ha vist coses que no creurieu.