Iboguem tres nits, quatre dies
Dijous 23 de juliol, és de vesprada i a la platja de Tavernes de La Valldigna no deixen d’arribar autobusos atestats i cotxes particulars a l’Iboga Summer Festival. A l’entrada del recinte s’amunteguen un munt de les emblemàtiques furgonetes volkswagen cobertes amb les pegatines de tots els festivals i els indrets per on s’han passejat al llarg dels anys. Només entrar hi ha una fira amb llocs de venda de roba i accessoris, informació de diferents associacions i casetes on es ven menjar vegetarià. Més enllà està el recinte dels concerts, i a la dreta un gran descampat que va poblant-se amb tendes de campanya sota els tendals que l’organització a col·locat per poder suportar millor les elevades temperatures que estan previstes per a tot el cap de setmana.
En direcció contrària al recinte hi ha un carreró que condueix directe a la platja, no hi han més de 50 metres. La platja estarà poblada per una multitud de gent durant els propers dies, però al contrari del que cabria esperar, no acabarà plena de bruticia. Molts van a banyar-se a la mar o a descansar amb la brisa fresca de la Mediterrània. L’indret és inmillorable.
L’Iboga no és el típic festival amb música dels 40 Principales i un públic púver. Només cal observar i parlar amb alguns dels milers d’assistents per a comprovar dues coses: que la mitjana d’edat és força major del que es podria esperar en un festival i que la majoria de grups són desconeguts fins i tot per al propi públic. A l’Iboga no va ningú a cantar els himnes dels seus grups preferits, es tracta d’explorar, d’experimentar, de descobrir.
A pocs els hi sonen grups com Lyre Le Temps, !Deladap o Movits!, però la seua fusió d’estils clàssics, música electrònica i rimes hip hop no deixa de fer ballar ni per un segon a un públic que no acaba de seguir les lletres i opta per entregar-se al ritme i a la melodia.
Els gèneres protagonistes del festival són el balkan i el gypsy. Els seus ambaixadors aconsegueixen clavar-se en la butxaca a un públic que vol ser seduït pels ritmes embogits vinguts de l’est. Antwerp Gipsy-Ska Orkestra, Gipsy Hill, Bohemian Betyars o Buffo’s Wake, venen de lluny i venen per a quedar-se en les nostres llistes de reproducció esperant el seu ràpid retorn a terres valencianes. Fanfare Ciocarlia, els germans majors, donaren una gran exhibició de la seua tradicional música balcànica a un públic que duia esperant-los tres dies.
A l’hora d’organitzar un festival sempre existeix la temptació de fitxar uns quants caps de cartell que serveixen de pol d’atracció i reomplir els buits amb grups amateurs d’una qualitat dubtosa. Els recintes dels festivals s’omplin i es buiden ràpidament de gent que prefereix estar fent botellon mentre esperen a que toquen els seus grups de capçalera. En aquest sentit l’Iboga ha marcat la diferència amb un cartell sòlidament construït i molt ben distribuït en els horaris dels concerts. Els estils es complementaven, la gent es mantenia pegada a l’escenari esperant la següent bomba.
Una notable qualitat musical, un directe contundent i divertit, o una combinació dels dos elements permet que grups com Chotokoeu, Spin Te Kú o La Trocamba Matanusca puguen mirar de tu a tu a grups consolidats com Babylon Circus, Asian Dub Foundation o Gentleman, que encapçalaven el cartell de l’Iboga i donaren un bon recital amb els seus temes de referència.
El bon ambient del festival, només trencat pels desvaris d’alguns segurates impresentables (inconvenients habituals), cal agraïr-li’l al públic i a l’organització. Quan la música i el lloc acompanyen, la resta vé fluït. Esperem més i millor Iboga, així com les sorpreses que ens depare per a l’any vinent.
