La Llista de Juliol per Hèctor Peropadre
Hèctor Peropadre, Aspencat. El de Xàbia és un dels pilars d’Aspencat, banda valenciana entre les més reeixides del moment. Combinen sons tradicionals i melodia pop amb ritmes d’inspiració jamaiquina, hip hop i fusions electròniques. Ell és l’artifexs dels acordions, llaüts i guitarrons. És també dolçainer a la Colla Portitxol de Xàbia.
És prou difícil fer una llista de música, ja que hi ha tanta i tan variada, així que posaré aquelles que recorde especialment. Crec que serà tota en valencià i segurament llaüts, dolçaines i acordions seran el fil conductor.
1.- TU CREUS – PACO MUÑOZ
Alumne de la pública i en valencià, no em perdia cap Trobada (encara vaig tots els anys a tocar amb la dolçaina). En les Trobades tampoc podia faltar el concert de Paco Muñoz, i per mi “Tu creus” és una de les seues millors cançons, que després Aspencat la versionaríem.
2.- EL CORRAL – LA ROMÀNTICA
A l’escola, mestres com Pep Bas (que era cantant de La Romàntica, abans Alternativa i del Saladar) ens contava histories com la de “Maria La Xapa” i “el corral donde soparon”, aquella cançó no es podia perdre deia ell, i ens feia estar classes i classes aprenent-nos la lletra.
3.- VIATGE A ITACA – LLUÍS LLACH
A casa tampoc faltava la música de tot tipus, però al costat del tocadiscs estava (i encara està) la discografia de Lluís Llach. Crec que és difícil trobar res que se’t quede dins del cap tant de temps com la melodia del solo…
4.- MÉS LLUNY – OBRINT PAS
Segurament dels primers concerts als que vaig anar fóra d’Obrint Pas, i també culpa d’ells que m’apuntara a classes de dolçaina. Les seues cançons han fet que els dolçainers ens replantejàrem tot el que es podia fer amb la dolçaina.
5.- QUINA CALITJA – LA GOSSA SORDA
Però ningú parla de la nostra terra com La Gossa Sorda, per als que som de La Marina són especials. Pleguen veles, però ens deixen un bon grapat d’himnes que seguirem cantant encara que passen els anys.
6.- LLOC 2 – FELIU VENTURA
A casa tinc tots els discs de Feliu (és el que te ser mig de Xàtiva), fins i tot els primers cassets… per mi aquesta és la millor, dedicada “a la millor ciutat del món, que és Xàtiva”.
7.- HAVANERA TITA – PEP BOTIFARRA
Un altre de Xàtiva… Pep Botifarra, ha reinventat el món del folk i la cançó tradicional, ell soletes amb la seua veu, una pandereta i la canya badà (atenció al solo de Paco Lucas al llaüt, un altre crack).
8.- TOMBAR-ME AL TEU COSTAT – XERRAMEQU TIQUISMIQUIS
Encara busque inspiració en aquesta cançó cada vegada que tinc el llaüt en la mà i no se per on eixir. Xerramequ Tiquismiquis o com mesclar electrònica, llaüts, l’Estaca, Miquel Gil… i ixir viu!
9.- VOLANT – LA TROBA KUNG FU
L’acordió de Joan Garriga és especial, i no sols l’instrument sinó l’atmosfera que crea tota la banda. Aquesta cançó et fa volar amb Garriga o sense, ja que era una de les millors cançons del directe de Benimaklet Klub Ska.
10.- JA NO ENS PASSA – ELS AMICS DE LES ARTS
Si hi ha que mirar cap al nord, Els amics de les arts: “Perquè no ens passa, ningú no ens va avisar. Que tot això se n’anava. Que tot era mentida, la vida era el que venia just després”.
11.- ALEGRIA- EL DILUVI
Crec que és un dels millors grups folk-mestissatge que tenim ara mateix a la música en català, i amb un molt bon directe. A més amb la bandúrria de Flora i l’acordió de Tòfol és com si estiguera a casa. Alegria!
12.- QUAN CAMINÀVEM – ASPENCAT
Per acabar, una d’Aspencat, que mai ve malament. De la mescla de totes les influències musicals que he tingut, i de les que tenen tots els companys d’Aspencat ixen cançons com aquesta.
BONUS: ALACANT PER INTERIOR (SMOKING) i RES ESTÀ ESCRIT (ATUPA)
Son dues cançons que ja podrien estar sonant als “40 Principales”, la música en valencià es professionalitza, no sols en la part musical sinó també en l’audiovisual. En la música en valencià res està escrit…
