Mandoro i Boruca de La Trocamba Matanusca
Hi ha novetats i ben fresques dins de la sub-escena de la música d’Europa de l’Est. Si l’any passat, també a l’estiu, parlàvem dels alcoians Pelandruska, ara li toca el torn als ontinyentins La Trocamba Matanusca que acaben de treure del forn Mandoro i Boruca, el seu segon disc. Dins de la world music sempre hi ha vaivens de ritmes, actualment un poc per tot arreu està aflorant una escena balkan, gipsy i klezmer, la prova n’és per exemple el recopilatori In balkan klezmer we trust que va eixir l’any passat i que mostrava la bona salut del klezmer ibèric. Però més enllà d’una certa moda i el mèrit inherent al klezmer – és festiu i és immediat – s’hi ha d’afegir el fet que en els nostres pobles i ciutats valencians és més fàcil trobar uns quants músics de la banda que toquen clarinet, trombons i trompetes que trobar-ne un que rasca el baix. Si el que és estrany és que no tinguem una fanfàrria balkan per cada unió musical Santa Cecília!
Ja de primeres sobta la portada Mandoro i Boruca amb dos pollastres, per a mi una de les millors del que portem d’any en l’escena valenciana i que enllaça perfectament amb el seu so i filosofia, la festa esbojarrada rural i els pollastres corrent, com en una pel·lícula de Kusturica o en un clip dels Fanfare Ciocarlia. A Mondoro i Boruca La Trocamba Matanuska s’atrevixen amb alguns temes propis, quan en el seu primer disc interpretaven sobretot clàssics de la música de l’Europa de l’Est, tot i que ací també hi ha versions, com per exemple “Bate vintul frunzele” d’un dels referents dins l’escena, els alemanys Al Jawala, que de fet els hi han fet els arranjaments del propi tema. 
L’escena de la Vall d’Albaida està llargament representada al disc, Pau Tashkenti toca l’acordió en tots els temes i en “Com una regadora” el so balkan balla amb el reggae amb Esteve Tortosa d’Auxili portant la veu cantant. Un reggae mirant a l’Est que ens pot recordar als grups mítics francesos de l’escena perroflautera, que per influències suposo sempre va mirar més cap a llevant que cap a ponent, de grups com Les Hurléments d’Léo, Les Amis de ta femme, Les Fils de Teuhpu, La Rue Kétanou, Les Ogres de Barback i tants altres. “Matanusca klezmer swing” és una de les cançons més ballables de Mondoro i Boruca a mig camí entre el swing i el klezmer com el propi nom ho indica i en la versió accelerada de “Sammy’s Freilach” més els val respirar fort abans de començar-la.
Pep Gimeno “Botifarra”, que està a totes les salses i cada volta més exòtiques, ací canta a “El conill del sereno” mentre el seu company d’aventures Ahmed Touzani toca el violí i també hi canta. Un text hilarant extret d’alguna uela de la Costera que s’adiu perfectament a l’imaginari kusturicà al que associem esta música.
Darrere la pàtina gipsy que és tant present podem trobar-hi unes quantes sorpreses, com per exemple a “Tzigane fever” descobrim el xorro de veu rock-soul de Mariola Vila (Pink Paraband), en una cançó que té tots els ingredients per ser hit allà on siga.
Tot s’acaba amb un mix de Chalart 58 de “Es peix jump” que demostra, per si cabia algun dubte, que este so passarà el pas dels anys i sempre serà apte per a festes de circumcisió i bodes. Un disc que es deixa escoltar perfectament, que fluix per les orelles amb eixa facilitat immediata del klezmer i el so dels Balcans en general. No fan falta ni entrenaments ni terceres escoltes, només es necessita no tindre la sang d’orxata i deixar-se anar. La festa està servida i garantida.
Fotografies de La Trocamba Matanusca.
