RTVV, on estem?
Ja han passat 1 any i 10 mesos des que el negre emplena les nostres pantalles. Vora 660 dies en què sintonitzar la 102.2, o la 96.5 o la 103.7 ens retorna amb un silenci radiofònic esfereïdor. És llavors, quan ens adonem que som valencians: invisibles i secundaris. Des del 5 novembre el conflicte comunicatiu del País Valencià és explícit. Sense servei audiovisual autonòmic, vivim un dels moment més cruus dels darrers 30 anys. Però aquesta tensió política, judicial, laboral, comunicativa i social envers RTVV no només s’ha manifestat des del 29 de novembre de 2013, dia en què el govern de Fabra la tancà, sinó també després dels comicis del 24 de maig de 2015, quan hem vist la possibilitat de recuperar una ràdio i una tele valencianes.
El dijous 17 de setembre, els partits de l’Acord del Botànic -Podem, PSPV-PSOE i Compromís- van presentar a les Corts una proposició de llei urgent que derogaria el tancament de RTVV i retornaria a la Generalitat Valenciana la capacitat de gestió del servei de ràdio i televisió. Aquesta capacitat de gestió la va eliminar el PPCV a les Corts el 27 de novembre de 2013 mitjançant un decret llei, amb els vots en contra de tota l’oposició. En els dos mesos posteriors a l’aprovació de la llei els actuals liquidadors -recentment nomenats pel tripartit- hauran de presentar un informe sobre la situació patrimonial de RTVV. Les Corts seran les encarregades de debatre com volem la nova RTVV, i hi participaran els diferents partits que conformen la cambra, universitats i els actors socials del periodisme, la cultura i l’audiovisual valencianes.
Després que el 5 de novembre ed 2013 el TSJCV declarara nul el primer ERO de RTVV, aplicat el febrer 2013 i amb el qual es va acomiadar a vora el 70% de la plantilla, per improcedent i per vulnerar drets laborals bàsics, l’ens públic es va vore obligat a readmetre tota la plantilla acomiadada, però en qüestió d’hores Fabra va anunciar que tancaria unilateralment RTVV, sense intenció de dialogar ni amb oposició ni amb treballadors. L’argument del govern de Fabra fou que la Generalitat no podria permetre’s eixe cost i que “no tenim 40 milions d’euros per poder satisfer la readmissió dels treballadors, perquè els necessitem per donar servei en sanitat i educació”, tot i que després el cost per tancar-la ha sigut superior al cost de mantenir-la en emissió. La manca de voluntat de diàleg per part del Consell de Fabra contrastava amb la del Comitè d’Empresa, qui va plantejar a la Generalitat una proposta sostenible per continuar amb el servei de ràdio i televisió i no haver de tancar RTVV.
Si férem una breu cronologia de què ha passat després del tancament de l’ens autonòmic, els capítols potser en serien els següents: la segona manifestació, el 30 de novembre, que finalitzà a la Plaça de la Mare de Déu, va reunir milers de valencians de tota mena i ideologia. Després vingueren els “escratxes” a Fabra i membres del Partit Popular. Qui no recorda aquella tendra i precoç queixa d’uns xiquets d’un col·legi de Xàtiva a l’arribada del llavors president Alberto Fabra?
La mobilització civil va durar el temps que va tocar fins que la “notícia” caducà i el tancament ja deixà d’estar a les escaletes i planes dels mitjans estatals, dels quals -tot siga dit- depenem informativament els valencians. Tot seguit, es van organitzar centenars de xerrades arreu del País Valencià, i fora, per donar compte de què va passar al llarg dels governs del PP i el PSOE a RTVV, des que va obrir el 1989. Una d’elles, la de Rafa Xambó a la redacció de Vilaweb de Barcelona, és molt esclaridora i recomanable. El Col·lectiu Ricard Blasco, constituït per acadèmics el 2014, va publicar el llibre Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat, una obra que recull una anàlisi acadèmica de la situació de l’audiovisual valencià i una proposta de model de RTVV. La societat civil es va aplegar per crear la Comissió Promotora d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per demanar la reapertura d’una radiotelevisió pública i en valencià, que aconseguí 90.000 firmes. Finalment el Partit Popular va capgirar el text de la ILP a base d’esmenes i gràcies a la seua majoria absoluta. Després de les eleccions del 24-M, la reapertura d’una radiotelevisió valenciana es va incloure en l’Acord del Botànic i ara ja està en debat.
Si prenem l’expressió repetida després del 24-M, tots els partits polítics, sindicats –CCOO, Intersindical Valenciana CSIF, USO, UGT i CGT- a través de l’antic Comitè d’Empresa i associacions estan d’acord amb el ‘’què’’, però no amb el ‘’com’’. Ja sabem que RTVV no emetrà pel 9 d’octubre de 2015 a través del canal de la Generalitat. Aquesta era la proposta del govern PSOE-Compromís: reobrir-la amb 10 treballadors i emetre continguts ja produïts. Amb les presses per acomplir, com fóra, amb una promesa electoral repetida tant per Ximo Puig, actual President de la Generalitat, com per Enric Morera, President de les Corts, el Consell va plantejar eixa opció, una via que l’opinió pública i els partits polítics van posar d’entredit. Podem, liderat per Antonio Montiel i principal recolzament polític de l’actual govern de coalició, va posicionar-se en contra i advertí que no donaria suport el 9 de setembre per derogar el decret-llei de tancament de les emissions de RTVV. Montiel defensà que “la solució d’una emissió en la qual s’oferisca a l’audiència productes enllaunats no em sembla responsable. És una precipitació que fa desmerèixer el nostre model d’una radiotelevisió pública de qualitat. Si açò anara a canvi de la voluntat política ferma de construir un projecte a l’altura de la ciutadania, podem seguir treballant, però, és fonamental la participació de tot el sector”.
Aquestes presses meresqueren articles d’opinió que demanaven calma i al·ludien a una mena de “anaven lents perquè anaven lluny” -com el lema de la CUP- aplicat al procès de reobertura d’una radiotelevisió pública. L’article del periodista de La Vanguàrdia, Salvador Enguix, Prisas sobre RTVV o el de Rafa Rodríguez Gimeno a Verlanga, ¿Qué hacemos con Canal 9? en són alguns dels textos que s’aclamaven a la serenitat col·lectiva i a aturar les presses per reobrir un nou ens.
Amb l’opció de reobrir emissions el 9 d’octubre de 2015 de producció ja emesa, el Consell ha tingut en contra a Podem, i el Comitè d’Empresa, màxim representant dels drets laborals dels treballadors de l’ens. Alguns ex treballadors van denunciar a concentracions al carrer aquesta sordera en l’agenda política del Consell i repetien “els treballadors no som un photocall”. Amb això expressaren el seu descontentament perquè creien que els havien utilitzat per rèdits electorals, alguns dirigents polítics ja no s’apropaven a les seues concentracions i el govern estava deixant en un segon pla la reapertura i el conflicte laboral de RTVV. El Comitè d’Empresa va advertir al nou govern que tornarien al carrer per a reivindicar-se si no plantejaven el nou model de radiotelevisió i no readmitien els 1608 treballadors. La vicepresidenta, Mònica Oltra, va intervindre en una de les concentracions del Comitè al juliol per informar que “el Consell no vol reobrir res que siga jurídicament revocable”.
Abans que arribara l’agost, les Corts acordaren crear una comissió parlamentària, “Ràdio Televisió Valenciana i espai audiovisual valencià” que en un termini de dos anys estudiarà i treballarà sobre la nova radiotelevisió i les polítiques de comunicació. L’encarregat de portar la comissió, el catedràtic Jose Maria Vidal, va proposar als sindicats que elaboraren una llista de 200 treballadors per iniciar el funcionament de RTVV, proposta que van refusar perquè ho consideraven motiu del conflicte laboral.
A finals d’agost, en una carta oberta del Comitè d’Empresa al President afirmaven que no li retreurien en cap moment el fet “d’incomplir una promesa electoral si no és possible reobrir Canal 9 el 9 d’octubre de 2015” i afegiren que “el 9 d’octubre no és la fi, sinó el principi”. Una de les coses que defensa el Comitè en eixe comunicat clarifica algunes qüestions: “mai no ens hem negat a que l’inici d’emissions es realitze amb un nombre reduït de treballadors, però això ha de estar emmarcat en un acord laboral previ que done resposta global a la situació dels treballadors de RTVV […] Som conscients que caldrà reestructurar l’anterior plantilla però també tenim clar que no podem aspirar a una ràdio i una televisió de segona i que, per això, la plantilla definitiva no podrà ser molt diferent en dimensió de la que hi ha en la resta de comunitats de característiques semblants a la nostra”. A més a més, el Comitè, en el comunicat, remarcava que entenien que qualsevol acord “ha de ser econòmicament viable” i animava al govern a moure fitxa abans que caiguera en la inacció.
L’estiu de 2015 ha sigut intens pel que fa al debat sobre el “com”, és a dir, el model de radiotelevisió i la reapertura d’emissions el 9 d’octubre. Però, sobretot, pel “qui” formaria part d’eixe nou ens públic. El espais d’opinió d’alguns mitjans va servir de fòrum perquè molts firmants, periodistes valencians i ex-treballadors, denunciaren i plantejaren la seua postura. Podríem destacar l’article de Toni Mollà, ex treballador de RTVV, a La Veu del País Valencià on defensa que “els drets laborals no són privilegis”, punt recolzat també el Comitè d’Empresa de l’ens. La resposta de Toni Mollà anava dirigida a un document concret, el de la Unió de Periodistes (UPV). Mollà remarcà que l’informe “parteix d’un desconeixement absolut del seu objecte d’estudi: RTVV i el sector audiovisual valencià […] una RTVV des de zero que no respecte els drets laborals és una reivindicació tan injusta com impossible” i argumenta que “la reobertura de la RTVV representaria una successió empresarial, fet que obliga a tenir en compte la plantilla despatxada”.
El document de la Unió de Periodistes , publicat a primers de maig, ha estat polèmic: demanava una reapertura de RTVV “des de zero”, amb un sol canal de tv -no de ràdio- i la creació d’un “Consell Valencià de la Comunicació”, una mena d’homòleg al CAC català i únic consell existent de l’Estat. Un altre dels articles també polèmics fou el del periodista Sergi Tarín a El Temps, que subscrigué el document de la Unió o el de Víctor Maceda qui denuncià “atacs personals d’uns pocs ex treballadors” al president de la Unió, Sergi Pitarch, i alguns membres de la directiva, i defensava la seriositat del document de la UPV, negava la qualitat “d’oposició” de les places dels ex treballadors que passaren pel procès de selecció per entrar a RTVV i denunciava la falta d’unió entre els propis treballadors de l’ens. Aquestes opinions han obtingut resposta d’altres ex treballadores com Lídia Sanchis (Ràdio 9 Castelló) qui retreia que llevaren el mèrit als treballadors que havien opositat, matisava que no tots ells “són els bons” ni tots els que no hi van opositar eren “els roïns” i defensava els treballadors que van signar l’ERO d’extinció.
Està clar que són moments de crisi al periodisme valencià, no només per la situació econòmica del sector audiovisual amb vora un 90% d’atur, sinó pels conflictes que ha viscut els darrers mesos entorn el debat RTVV. El prestigi o desprestigi de la premsa valenciana ha quedat també d’entredit, segons apunta Lluís Gallent a un article publicat a La Veu del País Valencià, qui destaca les paraules de Julià Àlvaro, ex treballador de RTVV i un dels impulsors del Comitè de Redacció, respecte del conflicte laboral de RTVV: “els treballadors vam perdre la legitimitat política, que no la laboral, en firmar l’ERO ja que el món de la política és canviant”.
Després d’aquesta xicoteta tempesta estival; el grup parlamentari de Podem va convocar el 7 de setembre passat a les Corts un debat sobre l’audiovisual i el model de RTVV a través del Fòrum de l’Audiovisual Valencià. Els actors socials que participaren eren diversos, entre d’ells la Unió de Periodistes Valencians, la Comissió Promotora de la ILP de RTVV, la MESAV (Mesa del Sector Audiovisual Valencià) que inclou actors de doblatge, actors, associacions de directors i escriptors de l’audiovisual o l’Associació de Periodistes Valencians.
Pel que fa a l’oposició política, les postures de PP i Ciutadans durant tot aquest temps no han passat desapercebudes. Fa gairebé una setmana Ciudadanos proposava, entre d’altres mesures desgovernamentalitzadores i reguladores, que la nova radiotelevisió valenciana hauria d’incloure un 60% de continguts en valencià, un 25% en castellà i un 15% en anglès i que l’única producció pròpia hauria de ser als informatius. La proposta de percentatge lingüístic del partit que lidera Carolina Punset va generar crítiques a twitter com la de l’humorista Eugeni Alemany: “D’acord. Vull el mateix en T5, A3 i TVE si emeten a territori valencià. Que ‘aquí hay dos lenguas cooficiales’ “.
D’altra banda, el Partit Popular de Bonig va exigir al govern bipartit que “demanara perdó” per incomplir una promesa electoral i advertí que portaria el Consell als Tribunals si reobrira de forma provisional RTVV, tot i estar d’acord que existisca una televisió pública i en valencià. La postura de Bonig contrasta amb els fets. Els 20 anys de govern autonòmic del PPCV i la seua responsabilitat directa sobre la gestió, i la mala situació econòmica de RTVV desdiuen els seus arguments: el deute milionari de RTVV -l’ex president valencià Popular Zaplana ho va incentivar al 2000 – l’agreujament en la manipulació informativa, l’enxufisme i la sobredimensió de l’empresa, implicació de RTVV amb la Gürtel per la visita del Papa, el nomenament de l’ex directiu Vicente Sanz encausat per assetjament sexual a tres treballadores, ser el partit autor i executor de primer ERO improcedent i responsable únic de la decisió de tancar RTVV.
La situació jurídica i econòmica de l’ens autonòmic no posa gens fàcil la tasca de reobrir RTVV, actualment encara en liquidació. A més a més, l’empresa està sotmesa a investigació pel forat negre de 1.300 milions d’euros i està afectada per tres processos judicials a l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional -el PSOE va portar el tancament de RTVV al TC tot i que ara, com a partit de govern, no ha retirat el recurs d’inconstitucionalitat. Enric Morera, President de les Corts, assegurà a una entrevista a El País que RTVV “no es podrà liquidar” i desitja que es sàpiga prompte perquè, afirma, “el govern estaria obligat com avalista a pagar els més de 800 milions d’euros de les successives ampliacions de capital, diners que no tenim, les repercussions de les demandes laborals agreujarien la situació i la millor via seria trobar un acord amb els treballadors”.
D’altra banda, l’Advocacia General de la Generalitat, l’òrgan que representa legalment i judicial la Generalitat Valenciana i assessora el Consell, ha defensat que acabar de liquidar RTVV i refundar-la seria una opció viable, que en eixe cas no hi hauria “successió empresarial” i que no caldria readmentre l’antiga plantilla -malgrat els problemes en matèria de drets laborals i judicials que comportaria si finalment així fóra. El Consell, però, ja ha comunicat anteriorment que tindrà en compte la sexta clàusula de l’ERO d’extinció: “en les futures oposicions es consideraran mèrits haver treballat a RTVV, haver accedit mitjançant oposició i l’antiguitat”. Aquesta darrera setmana de setembre el Comitè d’Empresa, un dels actors més importants, si bé el que més, per bastir una nova radiotelevisió, ha tingut un canvi substancial en la seua postura: anuncià que cediria, i permetria que la nova RTVV no necesàriament hauria de comptar amb tota la plantilla de 1608 treballadors.
Però hi ha un altre element clau en tot aquest entramat jurídic: la demanda de CGT. A l’abril del 2014, el sindicat CGT va presentar una demanda col·lectiva a l’Audiència Nacional contra l’ERO d’extinció. En la demanda exigeixen la nul·litat del segon i darrer ERO per haver-se comès diversos fraus de llei, i a més a més denuncien el tracte indiferent a la plantilla fixa de RTVV. L’assemblea de CGT va acordar denunciar-ho per unanimitat i fou l’únic sindicat que ja el març de 2014 votà en contra d’aquest acord laboral d’extinció. El futur de RTVV està en mans del que diga l’Audiència Nacional, però aquesta ha suspés el judici fins que el TC no dicte sentència a la demanda d’inconstitucionalitat pel tancament que va pesentar el PSPV-PSOE. O el Partit Socialista valencià retira el recurs o el TC s’haurà de pronunciar prompte -cosa difícil- però si cap d’aquestes possibilitats es compleix l’AN no reobrirà el judici a la demanda de CGT, i això podria tardar un grapat d’anys.
L’existència de RTVV es preveu necessària, i tornarà, però a data de hui sembla ser una incògnita. Qui hi formarà part del nou ens, quant de temps portarà tot el procès, s’aconseguirà pal·liar el conflicte laboral, comptarà amb el suport polític i ciutadà? Quan integraran nous treballadors a la plantilla, quina estructura i model tindrà, serà 100% en valencià? Inclourà mecanismes de regulació interna com el Comitè de Redacció? Es revifarà el sector audiovisual valencià? De moment, estem en punt mort.
