Coleccionistas, el fals debut del veterà
Quan arribava a les nostres mans el primer treball (homònim) de Coleccionistas no podiem creure que es tractara d’un debut. Eixa sensació d’incredulitat s’esvaia prompte, quan pensavem en els músics que es troben darrere d’aquest nom. Tórtel, després d’anys sense massa ressó, és una de les puntes de llança dels artistes valencians als festivals espanyols, on tradicionalment no se’ls ha tingut massa en compte. Amb el seu darrer disc ha obert una nova etapa i molts músics de l’escena independent valenciana se’l miren de prop. Tórtel és la veu de Coleccionistas, i això tenint en compte el seu dolç moment creatiu és una molt bona notícia. L’acomanya Víctor Ramírez (guitarra i veus), un dels joves talent de la nostra música independent, i l’incombustible Remi Carreres posa el ritme.
El resultat és el pop independent més suggeridor de la última dècada. Un material que demana vesprades sonant al saló de casa. Un àlbum daurat no només en la seua presentació, sinò també en el contingut, i editat amb cura per Demian Records, un jove segell independent amb un futur prometedor. Una mescla de llum ballable (‘Así salga bien’) i obscuritat trance (‘Amor zombi’), de melodia (‘Fantástico zorro’) i electrònica (‘Proyecto electrónico de Adán y Eva’) que construeix un treball interessantíssim i d’escolta obligada.
