L’últim viatge per reconciliar-se amb Cary Grant

Fins a quin punt els nostres pares són els causants de les desgràcies de la nostra vida? Açò és el que es plantegen Xavier, Fran i Violeta en reunir- se a la mort del senyor Grant, després de 15 anys sense veure’s. Els protagonistes s’han criat sota la “terrible” influència d’un home obsessionat amb la perfecció i el cinema clàssic. Tornen a casa per a tancar ferides. Però és difícil curar-te quan la persona amb qui deus reconciliar-te ja no està, i l’única cosa que et queda és el ressentiment.

L’últim viatge de Cary Grant parla de cinema clàssic, però també parla de reconciliacions impossibles, de rancúnies, records. Tindrà drama, però també comèdia, molta comèdia. Crueltat però al mateix temps moments entranyables.

I és que la vida real no té res a veure amb els finals feliços. El xic no sempre es queda amb la xica, ni aconseguix complir el seu somni. Una pel·lícula acaba amb The End. Però la vida seguix. En la realitat, darrere d’un fals final feliç sempre hi ha un dia que dóna lloc a un altre dia. L’únic The End possible i definitiu és la mort.

L’últim viatge de Cary Grant a Catarroja i al Micalet

El 27 de febrer al TAC de Catarroja, tindrà lloc la presentació de L’últim viatge de Cary Grant i del 2 al 6 de març l’obra s’estrenarà en la ciutat de València al Teatre Micalet. Es tracta d’un text de Manuel Valls, dirigit per ell mateix, juntament amb la dramaturga Iaia Cárdenas, i protagonitzat per Alejandra Mandli, Héctor Fuster i Manuel Valls.

Manuel Valls, guionista i director de L’Alqueria Blanca, s’allunya del costumisme per a construir un text, en el que realitat i ficció es mesclen fins a la bogeria. Iaia Cárdenas, membre d’una de les companyies revel·lació de l’any passat, La teta Calva, uneix les seues forces amb Valls a la direcció. Xavo Giménez, s’encarrega de l’escenografia a i l’espai sonor.