Moltes llums de Pellikana, des del poble de les rondalles
Ja fa unes quantes setmanes que Pellikana han publicat un nou àlbum, Moltes llums (Mésdemil 2016), que també han començat a fer girar per les comarques. Pellikana és una banda entrellaçada amb El Diluvi, sent Pellikana el perfil més jamaicà i rock’n’roll, però també els que existien abans!
A Moltes llums hi ha un gran pas endavant respecte als discos precedents en la producció musical i la nitidesa del so. Es nota la mà de David Rossell, músic de Dept i Brams i també productor, que ja havia treballat amb El Diluvi precisament.
Destacarem per damunt de tot “El poble de les rondalles” que és un ska vitalista que compta amb el cameo de Mireia Vives, que fa referència al poble de la major part de membres de la banda, Castalla, el poble de les rondalles d’Enric Valor, a partir de la referència a una història d’amor adolescent. La recepta de la coca-cola musical, la nostàlgia espacio-temporal. Xovinistes amb els nostres respectius pobles com som els valencians, és més que normal que els castelluts es posen esta cançó a tot drap al cotxe quan se’n van cap al poble el divendres (o se’n van els diumenges). De fet esta cançó ens va donar la idea per fer el mapa musical valencià per tal de col·lectar altres cançons que parlen de pobles, places i carrers. Passaran els anys, passaran els grups i passaran tantes coses però en este trocet de terra dels valencians sempre acaba generant un tema mig jamaicà, estival i vitalista. Per a esta primavera-estiu que atansa el poble de les rondalles de Pellikana és candidat a fer-nos somriure i motivar-nos per seguir endavant.
A “T’he buscat”, un altre dels temes clau del disc, apareix un poderós solo de saxòfon de clara influència de ritmes afro-americans. En un primer instant sorprèn la veu mig forçada que introduix, després quasi que ni es percep baix la contundència dels vents. Altres cançons que sobreïxen de la resta “Pintar la vida” amb la col·laboració dels Catarres o “Prim i estirat”.
No és ni més ni menys que un disc de ska, reggae, folk i so d’influència balcànica, mestissatge musical vaja. Eixa particular mescla – com la pellicana (o pericana) mateix, recepta a base d’abadejo, alls i pimentons – que agradarà més o menys. Per a gustos, colors. I per a colors, moltes llums.
