Arthur Caravan presenta el single ‘Principi de plaer’
És diumenge, 01:22h de la matinada. Arthur Caravan han avançat de manera inesperada el primer single de seu proper treball Major propòsit, i nosaltres apurant l’última cervesa en una terrassa d’estiu, o vora la piscina a la caseta. La cançó porta per títol ‘Principi de plaer’, i està disponible en descàrrega directa al seu Bandcamp. La banda no ha fet més declaracions que les que trobareu al final del post (i a nosaltres el single ens ha pillat com mig de vacances, així que en unes setmanes ja els farem una entrevista profunda i moderna). De moment vos deixem amb ‘Principi de plaer’:
A continuació vos reproduïm un text (a mode d’autoentrevista) que han publicat al seu Facebook arran de la nova cançó:
– Pregunta: Un altra cançó sobre Johnny. Però qui és Johnny?
– Resposta : Johnny és el gran subjecte del rocanrol. Des de Johnny B.Good fins Little Johny Jewel passant pel Johnny Rotten que va imaginar Neil Young o el de la cançò homònima de Suicide, tots han parlat de la passió infinita del personatge, del camí de l’excés que suposadament du a la sabiduria i la tonteria a parts iguals. Johnny és un menda, com tu i com jo. Cavalca el ritme de la nit, like a rock’n’ roll ghost, “lo que busca no lo encuentra y lo que encuentra no lo busca”. És un arquetip que potser ha perdut el seu poder de fascinació però que d’alguna manera encara s’experimenta a la societat de l’espectacle.
R: – Aquesta cançó va ser escrita quan teníem divuit anys. La qüestió és perquè l’hem gravada als trenta-cinc…
P: Per a quan l’esperat disc?
R: Tornarem en Setembre. Estem tancats per vacances. En realitat sempre estem tancats per vacances, som vacants. Per això hem volgut aprofitar la claror de la nit perquè pugueu fer un tastet del nou treball, que ja en teníem ganes. El fet de fer-ho diumenge a estes hores demostra que no tenim horaris ni disciplina ni ens importen les conseqüències…
P: Alguna cosa més a afegir?
R: Sabia de la monotonia de l’excés.
Ignorava que el plaer és subversiu;
que l’home sempre és el que no és
i es reconeix en la por de no ser real….
(Blai Bonet)
