Nou videoclip i autoentrevista dels Arthur Caravan
Ahir a les 11 de la nit de l’11 de setembre llançaven els Arthur Caravan el seu nou videoclip avançament. Un vídeo que mostra imatges d’un antic i fantasmagòric Benimaclet amb la dèria psicodèlica d’un rostre que resultarà familiar als seguidors del conjunt. Unes imatges que formaven part d’un curt amateur gravat a Gener de 2002 i que mai es va arribar a consumar.
Pel que fa a la cançó els mateixos Arthur Caravan parlen, una vegada més, des del seu Facebook a mode d’autoentrevista:
P: A les vostres cançons sempre hi ha una forta presència de referències al pas del temps, el present, el futur… Què significa el temps per a vosaltres?
El temps no existeix més que en la ment del subjecte, no sabem en què consisteix el temps -com a cosa en sí- fora de la nostra experiència. Ignorem quin són els fets futurs o si han altres passats. Només tenim un “ara” i fins i tot aquesta noció és difusa perquè es construeix a partir de impressions que no deixen de morir a cada instant. A més a més, també hi ha un matís purament biològic en la qüestió del temps; no és el mateix temps el que experimenta un jove de divuit anys que el d’un adult de trenta-sis. En part confonem el temps amb l’envelliment i d’això, en part, també parla aquest disc
P: Llavors, a partir d’aquesta noció de temps, que és el més enllà?
Estrictament qualsevol cosa que no siga aquí i ara es troba més enllà i això ho inclou tot: passat, futur, tu, jo i aquella aranya que observa des de lluny. La simple possibilitat d’experimentar altra consciència -humana, divina o mineral- que no siga la pròpia, és un més enllà, i això obre la porta a tot tipus de transcendència. Per altra banda qualsevol tipus d’alteritat -real o imaginada- forma part de tu en tant que imaginació i és prova ineludible de que sempre convius amb alguna cosa més..
P: Supose que voldreu tornar a citar alguns versos per qüestions d’eloqüència, perquè aquesta pseudofilosofia de les onze i onze de la nit no resulta gaire convincent:
“To see a World in a Grain of Sand/ And a Heaven in a Wild Flower,/ Hold Infinity in the palm of your hand / And Eternity in an hour” (William Blake).
Ja estem contant els dies per escoltar “Major propoòsit“!
