València, una ciutat de murals
Hui dia, quina ciutat no té grafitis i murals? Passejar per València pot ser com assistir a una pinacoteca. Algunes de les façanes, portes i murs de la capital estan vestits per grafitis i murals. Autèntic street art el qual, sovint, passa desapercebut pels vianants. Estes expressions artístiques formen part del paisatge urbà contemporani. Els denominats artistes urbans s’encarreguen de plenar la ciutat d’escenes diverses, algunes d’elles amb un alt contingut crític. El casc històric és una de les zones amb més grafitis i murals de València.
Si bé València ha estat una ciutat emmurallada durant segles per protegir-se de possibles assaltaments, no s’ha vist en un escenari com el de Berlín als anys 60 del segle XX. La capital alemanya va estar partida literalment per la meitat per un mur fins el 1989. Ara es poden veure escenes i murals a les parets del mur alemany. De la mateixa manera, la capital valenciana exposa particulars murals. Les parets dels solars de cases enderrocades i les façanes al descobert són el llenç perfecte per als artistes urbans contemporanis.
València té els seu particular Banksy i es coneix amb el pseudònim Hyuro. Pel poc que es sap de Hyuro, esta artista és una dona d’origen argentí afincada a València. Caminar pel casc antic de la capital pot resultar una autèntica exhibició de la seua obra. El contignut? Crítiques a la societat, la gentrificació, la manca de cultura lectora, el gregarisme o la deshumanització.
Alguns dels murals més grans i famosos estan firmats per l’artista Escif. És autor d’una de les façanes més fotografiades del barri del Carme: la seqüència d’un cotxe caient, situada al costat del Moisès amb les taules de divises, obra de l’artista italià, Blu.
Però fins i tot s’hi troben obres fruit de col·laboracions entre els artistes. Al Carrer de les Carabasses de València, en eixir de la Plaça de la Mercè, s’hi troba un taxi rodejat d’una manada de llops, un mural firmat per Hyuro i Escif. Quin serà el significat d’este mural?
El barceloní afincat a València, Fasim (Germán Bel), és autor també d’un dels murals més coneguts de l’street art de la capital. A la Plaça de Tossal, al Carme s’hi troba una ampla obra en honor a totes les víctimes de les guerres. I és difícil girar cantó i no trobar-se el ninja negre esprai en mà, obra de David de Limón. Pots topetar amb l’encapujat més famós de València abocat per qualsevol porta o paret enderrocada de la capital.
Però esta expressió artísticourbana no és exclusiva del segle XXI. Què fa un dibuix del segle XV a la paret d’una casa del carrer de la Bosseria? El grafiti més antic de València es troba entre les places del Tossal i del Mercat, al barri del Carme, en ple casc històric de la ciutat. El dibuix és un vaixell medieval que s’emprava per al transport de mercaderies, molt utilitzat a l’antiga Corona d’Aragó. Fou descobert per un dels propietaris de la Casa Insa (empresa de costura), qui avisà el Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural d’esta fascinant troballa.
Este vaixell medieval va ser descobert l’any 2004, després d’enderrocar-se una de les cases entre els números 33 i 37 del Carrer de la Bosseria. La casa enderrocada fou construïda fa aproximadament 150 anys. La pàgina de Facebook Passejant València amb ulls curiosos explica esta troballa: “podria tractar-se d’una representació pictòrica possiblement del segle XV, el Segle d’Or valencià, en què la nostra ciutat va esdevenir un empori comercial i cultural de primer ordre a tota Europa”.
Este vaixell medieval, conegut com Coca, està pintat a la mitgera d’una casa antiga. El grafiti s’ha conservat molt be gràcies a les successives capes de pintura de la casa enderrocada. Les inclemències de l’oratge han fet que saltara el pigment i es descobrira este dibuix medieval.
La paret a la qual pertany este grafiti és originària d’un antic convent: el Convent de la Puritat, construït el 1239. El convent fou un dels més importants de l’Antic Regne i “disposava de cementeri, horts, claustre i dormitoris per a albergar tres-centes monges”. La fi del Convent de la Puritat arribà el segle XIX, fou abandonat i posteriorment enderrocat per la desamortització de Mendizábal. Del segle XV, del XX o del XXI, està clar que València és una ciutat de murals.
