DEBAT: Cal recolzar -encara més- els grans festivals?
Pel seu interès publiquem l’opinió d’Eudald Gonzàlez, programador musical de l’Ajuntament de Gandia, sobre la fira de la música valenciana TroVAM i l’estratègia de la Generalitat de recolzar els grans festivals.
La passada setmana vaig ser un dels afortunats que vam tindre el plaer de compartir unes intenses jornades a Castelló, organitzades amb motiu del Trovam, una fira de música que pretén dinamitzar i consolidar estructures de participació i d’intervenció en matèria musical, tant des del sector privat com, sobretot, des del públic.
Allà ens vam apropar un bon grapat de gestors culturals d’arreu del País Valencià, encuriosits i il·lusionats per participar en el bateig d’aquesta fira, en la qual crec que tenim esperances de que servisca per situar-nos -abandonant els complexos quasi genèticament imposats pels polítics d’èpoques anteriors- en un lloc preferent davant dels processos i estratègies que conformen la indústria musical.
Dit això, no tinc més remei que posar-li fil a l’agulla a un episodi del Trovam que em va decebre, tant íntimament com professionalment, perquè en una de les taules rodones programades, va eixir a relluir la qüestionada proposta pseudocultural del Mediterranew Musix, un producte que, segons Presidència de la Generalitat i l’Agència Valenciana de Turisme, pretén aglutinar sota aquesta denominació als sis macrofestivals (FIB, Arenal Sound, etc, etc,), que tenen lloc durant l’estiu al nostre territori, per tal de vendre’ls als tour operator europeus, desplaçant quasi a la clandestinitat a la resta de festivals valencians els quals han anat construint, al llarg dels anys, una xarxa cultural basada en la constància i, en molts dels casos, que ha servit per dotar, els nostres grups i artistes, d’un aparador on poder expressar el seu abundant arsenal de creativitat. Perquè és evident que no cal mencionar en cadascun d’aquests macrofestivals, la importància i la presència de grups d’ací en els seus respectius cartells, perquè el resultat seria dramàtic. A més, fent una no sé si molt afortunada comparació, l’estratègia institucional del Mediterranew Musix es podria equiparar a la idea, supose que desgavellada, de que la Conselleria d’Economia creara una campanya per a estimular el comerç a les grans superfícies, obviant el comerç de proximitat. Veritat que no entendríem res?
Bé, jo crec que aquesta, com a mínim, falta de respecte als festivals i a qualsevol altra proposta que consolida el teixit cultural del nostre país, mereix una reflexió i una actitud ferma dels polítics per tal de reconduir la situació. Em consta la preocupació d’Abel Guarinos, Director General de CulturArts, per tractar d’establir estratègies que intenten minimitzar els efectes d’aquest foc creuat. Confiem en la seua experiència, en la seua capacitat de diàleg i en la seua llarga trajectòria en la militància de la gestió cultural pública.
Finalment, i per acabar de manera amable, un reconeixement sincer als pares i mares del Trovam (Rafa Jordán, Joangre, Armand Llàcer i Luis Óscar), per haver-nos regalat aquests quatre intensos i profitosos dies. Però també, un record a tots els gestors culturals d’aquest país, com Anna, Francis, José María, Jordi, Joan, Quique, Guillermina… i així fins a més de 60 noms que, amb esperit guerriller, fan de la seua professió una costant demostració d’estima pel territori.
