Queda bé València en pantalla?
València també pot ser un plató de cinema. Caminar per una ciutat i trobar-te amb un set de rodatge és una situació que, de segur, haurà viscut algun lector o lectora. Recentment s’ha creat el València Film Office (web), l’entitat municipal encarregada de promocionar la capital com a escenari de rodatges i gestionar i assessorar qualsevol sol·licitud de gravació en la ciutat. Què haurà passat el darrer any 2016 per a què, ja en el primer trimestre, la València Film Office registrara més sol·licituds de rodatge que en tot un any des del 2012? Bo, tal volta, serà perquè queda molt bé en pantalla: escenes futuristes, tradicionals, marítimes, urbanes… Serà València més polifacètica del que créiem? 5 pel·lícules que s’han rodat, totalment o parcial, a la capital del Túria:
1. ‘The boy who stole a million’ (Charles Crichton, 1960)
El film ha immortalitzat la València obscura dels anys ’60. Veure El niño que robó un millón és una bona forma de descobrir una nova, o vella, València. Una ciutat sense els darrers canvis urbanístics, vaja: el mercat de les flors de la Plaça de l’Ajuntament, el riu Túria ple d’aigua, els vells carrerons del Carme. Tot per reflectir la missèria que es vivia al país. La pel·lícula britànica conta les peripècies d’un xiquet per ajudar a son pare a pagar la reparació del seu taxi. Per això demana prestades un milió de pessetes al lloc on treballa: el Banc de València.
2. ‘La maldición de la Pantera Rosa’ (Blake Edwards, 1983)
Sona el saxo, “taran taraaan taran, taran, taran, taran, taran taraaaaaan…”. L’aventura comença quan desapareix l’inspector Clouseau. Un ordinador encarregat d’escollir el detectiu que es farà amb el desaparegut s’equivoca i escull el “pitjor detectiu del món”. En el film britànic dirigit per Edwards van pagar entre 5.000 i 10.000 pessetes als extres. Però el més emocionant, tal volta per a un valencià i una valenciana que la veu, no és la trama, sinó que al minut 67 apareix la festa fallera i una falla en combustió. Clar, el rodatge de la pel·lícula a València fou en ple mes de març. No ens podem queixar, les falles fan acte de presència en un dels punts àlgids del film, en meitat d’una persecució.
3. ‘Tranvía a la Malvarrosa’ (José Luís Garcia, 1997)
La València dels anys 50 queda retratada en este film de final de segle XX. José Luís Garcia dirigeix la història d’un jove de classe mitjana, Manuel, qui acaba d’aterrar a la ciutat per a estudiar Dret. Els estudis, la joventut, el primer amor, la moralitat i els dubtes típics de l’edat construeixen la trama ambientada en València i la platja de la Malvarrosa. “Manuel” és també el nom de l’escriptor del llibre en el qual s’ha inspirat este film espanyol, el valencià Manuel Vicent.
4. ‘Tomorrowland’ (Brad Bird, 2014)
El film estadounidenc coprotagonitzat per George Clooney i Britt Robertson no va tenir l’èxit que s’esperava. Costà 190 milions de dòlars per produir i es recaptaren només 194 milions. Sens dubte, Tomorrowland fou l’excusa per veure la Ciutat de les Arts i les Ciències amb millors ulls. Era més que un lloc per a arts, ciències, festivals i discoteques: era escenari de pel·lícula. Després de les polèmiques de l’arquitecte Calatrava, com la caiguda del trencadís del Palau de les Arts, una bona notícia per a la visibilització dels edificis de la capital valenciana. El futur deu ser caminar per l’Albereda.
5. ‘Cien años de perdón’ (Daniel Calparsoro, 2016)
Corrupció, polítics, bancs i policia. No és un nou cas de malversació al País Valencià. Són els ítems de la coproducció hispano-francesa dirigida per Daniel Calparsoro. Amb un repartiment de luxe i premiat, el thriller compta amb l’actuació de Rodrigo De la Serna, Luis Tosar, Raúl Arévalo, Patricia Vico, José Coronado i un bon grapat d’actors i actrius més. Es desenvolupa una trama d’acció tensa en una València a la qual estem poc acostumades: pluja i obscuritat. Un matí humit, atracadors i un banc de València, però el robatori es complica i, aleshores, comença l’acció de debò.
