Auxili: «Cal exterminar l’etiqueta ‘música en valencià’»

Entrevista Auixli | Només han passat nou mesos des que Auxili llançaren Instants cremant (Propaganda pel Fet, 2016), un treball que ha vingut a confirmar la trajectòria ascendent iniciada amb el seu primer disc Dolç Atac. Des d’aleshores moltes coses els han passat a aquests nou joves d’Ontinyent enamorats de la música i molt especialment dels ritmes jamaicans. «El balanç és molt positiu, hem fet vora 65 concerts des del gran concert a Benimaclet [es refereixen a l’històric concert al camp de futbol del barri on van compartir presentació de disc amb La Raíz]. Tocar a grans festivals sempre és un goig, per la gran quantitat de gent que hi sol haver i hem fet carretera i manta, que és el que volíem». Reconeixen que encara no poden viure de la música, per se’ls il·lumina la cara quan pensen en eixa possibilitat. Admeten però que ja els dóna la vida trobar-se gent esperant-los quan fan un concert a més de cinc hores de casa: «que hi haja gent cantant les teues cançons quan vens de tan lluny, no té preu».
Al mateix temps es mostren crítics amb la manca de professionalitat d’algunes produccions en les que han participat. «Necessitem bons professionals de la producció i organització d’esdeveniments, i que les institucions hi treballen colze a colze donant suport als col·lectius que han creat una escena alternativa tan forta». En l’aspecte discursiu també són molt crítics amb l’etiqueta de la “música en valencià”: «Cal exterminar aquesta etiqueta. Cantem en valencià perquè parlem en valencià. Necessitem criteris de producció i contractació de grups més enllà de l’idioma». També aprofiten per defensar la contractació de grups amb temes propis per davant de grups de versions i orquestres, tan arrelades a terres valencianes.

Però Auxili no s’entén sense Ontinyent. La banda està molt arrelada a la ciutat que els ha vist créixer, i es mostren orgullosos d’eixe arrelament. «Som un poble amb molta cultura musical: bandes, conservatori, escoles… Tots els membres del grup hem passat per alguna d’aquestes, alguns fins i tot per totes. Estem molt orgullosos del nostre poble i de la nostra cultura». Precisament Ontinyent va ser una de les primeres seus del Festivern, ara instal·lat a Tavernes de la Valldigna. Auxili posen enguany la banda sonora a la campanya promocional del festival amb la cançó inèdita ‘Foc i vent’, que ja ha batut rècords a Youtube, i es mostren joiosos: «Hem crescut amb el Festivern, i és una flipada pujar a un escenari que tantes vegades hem vist des de baix. Més il·lusió encara ens ha fet posar-li música a l’edició d’enguany. La cançó suposa un avanç en la sonoritat de la banda, i també estem molt satisfets del vídeo que l’acompanya». Amb l’arribada del nou any, Auxili tenen previst aturar-se dos mesos i mig, per a després reprendre una ambiciosa gira. «Ens agradaria moltíssim poder sortir fora de l’estat espanyol. França i Itàlia son els punts clau per al reggae europeu, i esperem poder anar cap allà algún dia». Sobre nou material no es mullen massa: «2018 és la meta». Rematem la conversa comentant els moviments al gremi dels i les músics per a organitzar un sindicat i defensar els seus drets laborals. «No pot ser que a Hisenda som igual que un “torero”. Queda molt per fer, i cal un bon recolzament institucional. Mentre no arriba, sols ens queda el de sempre: unitat popular, horitzontal i des de la base».