Descarrega Raval, el nou disc de ZOO

Torna ZOO, torna el col·lectiu musical valencià que posà el panorama musical del revés amb el hit “Estiu” i el seu primer disc ‘Tempestes vénen del sud’ la tardor de 2014. ‘Raval’ és el seu esperadíssim segon treball i ‘raval’ és, sobretot, perifèria: l’hàbitat natural i particular on Panxo i els seus han cultivat, “plenets de pols i de pors, buidets de pau i de glòria” i a pesar de tot i com canten a la intro homònima, un “verger deliciós al Raval de la història”. L’èxit del seu primer disc i gira de presentació queda enrere i, passat el primer track, ZOO encaren el present amb “El cap per avall”, una poderosa producció d’Ainz Adams (artífex del beat a “Estiu”) que és un exorcisme identitari i un clam a la resistència del poble valencià.

“Ventiladors” i “Impresentables”, amb produccions de Plan B i 1101vs13 & Zette respectivament, ens revelen nous camins musicals i una porta oberta al tropical bass amb apunts de reggae i 8 bits. Les dues cançons són cares d’una mateixa moneda en l’apartat líric, on Panxo i Arnau s’autoafirmen com a creadors a “Ventiladors” malgrat les contradiccions d’haver estat al centre (aquí sí) de l’huracà i l’èxit del primer disc (i ara canten “volien merda… i tenen Raval!”), però ràpidament fugen avant amb la clarificadora i autocorrectiva “Impresentables”… impresentables total.

S’obren espais sonors a “La mestra”, una història inspirada en Marifé Arroyo, mestra de Barx, que evoca indefectiblement el clàssic “Com un record d’infantesa” d’Ovidi Montllor: el fil del feixisme i el nacional-catolicisme enllaça la repressió de postguerra que patí Teresa “La Roja”, la mestra més volguda dels infants i d’Ovidi (després que un bombardeig la tornés boja) amb el cas d’Arroyo, repressaliada durant l’agonia del règim als 70s per ser una de les primeres introductores del valencià a l’escola pública. “Dilo en castellano” és el repunt d’aquest fil que avui encara dura i que ZOO, amb la participació de César Strawberry de Def Con Dos, embasten amb el reguitzell de tics decimonónicos d’una Espanya neoliberal que renúncia a tallar amb la ignomínia en ple segle XXI. La catarsi creativa torna a “Ara estem sols”, en una altra instrumental marca de la casa Ainz, que resulta introspectiva però s’acaba amb una finestra a l’esperança (“calla el cap, perdedor penitent; i crida el cor contra els indiferents”) i dóna pas al somni fet realitat: la Cuba dels “Rituales de santería”.

Amb la col·laboració excepcional de la cantant cubana Annie Garcés i el tres omnipresent de Jany Quiñones, ZOO ens regalen una oda digital i sabrosa als principis barbuts de Sierra Maestra: sin Cuba… nada sería igual! El darrer paquet de preguntes – respostes s’obre amb “Presoners”, un beat festiu de regust noventero que amaga però una lletra amb referències platòniques i de caverna, picades d’ullet a himnes atemporals com “54-46” dels Maytals o mencions a clàssics contestataris de Fermín Muguruza entre altres. Però allò que semblava mort renaix de la cendra, doncs la força del foc és intrínseca a la cultura valenciana, i ZOO rematen “Presoners” amb “Correfocs” i una instrumental que ens transporta al millor Rodney Smith (sí, el de “Witness”) amb un missatge inequívoc d’estrofa final coral i cant d’estil: “ni furtant-nos els somnis ni cremant la trinxera… ni amb la llei, ni el tricorni ni amb presons ni cavernes callaran a la fera”.

Et deixem amb “Raval” complet a Youtube, i si vols descarregar-te’l directament, pots fer-ho ací.