Qui guanyarà el primer derbi València-Llevant femení al Mestalla?
El proper 23 d’abril es disputa el derbi València-Llevant femení en la Lliga Iberdrola. Es tracta del primer derbi que es juga al Mestalla, serà a les 12h i d’accés lliure. Per això, a tres dies d’esta data esportiva marcada en roig al calendari, entrevistem a una jugadora de cada equip: Neus Llinares (València CF) i Sheila Guijarro (Levante UD). Joves, apassionades pel futbol, bones en el terreny de joc i amb tota una vida esportiva per davant.
Reproduïm per avançat el derbi valencià Neus versus Sheila en format entrevista. Ratapenades contra granotes en un partit que, ambdues coincideixen, serà crucial per a la competició d’esta temporada. El València està tercer a la classificació i el Llevant li xafa els talons en la quarta posició de la Lliga Iberdrola. Tant la de l’equip entrenat per Toro (VLC CF) com la de l’equip entrenat per Andrés Tudela (Levante UD), asseguren que el partit està molt renyit. Tanmateix, totes dues es veuen amb possibilitats de guanyar-lo.
La granota Sheila Guijarro és natural de La Pobla de Farnals, té 20 anys i juga com a davantera en el Levante UD amb el número 11 de l’equip. Després de renovar-se en plantilla el juny del 2016, aquesta és la seua quarta temporada en l’equip granota. A l’altra banda del Mestalla, en el València CF, entrevistem a Neus Llinares, 19 anys, de Polinyà de Xúquer. La número 27 de l’equip monàrquic juga de defensa en posició lateral, amb un bon domini de l’esquerrana. Estudia per a dedicar-se de ple al futbol: vol ser entrenadora de l’esport rei. D’un any cap a un altre, ha entrat en primera divisió, tant al València CF, com a la Selecció Espanyola femenina.
COMENÇA EL DERBI VALÈNCIA-LLEVANT
Una volta llançada la moneda, a cara o creu, que comence el partit. S’inicia el derbi i el València pren la pilota. Neus Llinares, des del lateral, domina el baló: “sóc una xica molt alegre i simpàtica, però amb molt de caràcter, sobretot dins del terreny de joc. M’agraden molt els esports i aprofitar el temps amb la família i amics. Veia al meu germà jugar i em vaig enganxar al futbol. Vaig començar a jugar quan tenia 6 anys, amb xiquets. Després vaig passar a jugar en el Llevant i d’allà em fitxaren per al València. Me n’adoní que el futbol era la meua passió amb 3 o 4 anys, els meus pares em diuen que mai soltava el baló, que no parava (riu)”. Tanmateix, l’afició al futbol no li ve de família. Al contrari, la família s’ha endinsat en este esport gràcies a la dedicació de Neus: “a la meua família no són força seguidors, som més d’altres. El meu germà s’ho va deixar amb 11-12 anys. Ha estat arran la meua dedicació professional que ara ja són futboleros a tope (riu)”.
Les coses estan igualades entre el València i el Llevant, entre Neus i Sheila. Aficions semblants i ambdues s’iniciaren al futbol per contagi fratern. “Estudie el grau mitjà en Auxiliar d’Infermeria, m’agrada molt la música, quedar amb els amics i fer senderisme. Em considere una persona alegre i espontània”, afirma Sheila Guijarro. La davantera s’apropa a l’àrea ratapenada “Per què vaig començar a jugar al futbol? Amb només 6 anys ja feia pilotades, de xicoteta sempre anava a vore al meu germà i un dia vaig decidir que havia de formar part del futbol en primera persona”. I a sa casa? Són seguidors de l’esport rei? “Sí, mon pare ha jugat sempre des de ben xicotet i el meu germà també”.
EL PRIMER PARTIT EN L’EQUIP
Ha estat per poc, el Llevant quasi marca per l’escaire al València. L’afició coreja un “Uiiiii!”. En eixos moments, tant la defensa xé com la davantera blaugrana recorden els seus primers partits. Neus Llinares encara viu el seu primer partit en el València CF principal com si fóra ahir: “Estava molt il·lusionada, jugàvem contra el Saragossa, en el primer o segon partit de Lliga. He estat molts anys en la segona divisió i m’he hagut d’adaptar ràpidament al ritme de la primera”.
Sheila, aturada, esperant a què li arribe la pilota, rememora aquella partida inicial amb el primer equip del Llevant UD: “va ser contra l’ UD Collerense, a casa, i vam guanyar 5-1, mai se m’oblidarà”. El primer partit amb la Selecció Espanyola també li ve a la ment: “Estàvem a Portugal, en la segona fase del campionat europeu i va ser un dels partits més importants de la meua vida”.
FINAL DE LA PRIMERA PART
Neus Llinares sorprén les granotes i recupera el baló en un moviment de cames més propi d’una jugadora ofensiva, que defensiva. “M’agrada molt el toc de baló, la velocitat i posicionar, però sobretot, pujar en la banda. Sóc més ofensiva que defensiva. Sóc de les que munta, m’agrada pujar (riu)”, afirma la valencianista. Fifty-fifty en la possessió de la pilota.
El Llevant li toca els peus al València en la classificació de la Lliga Iberdrola. Estan només a pocs punts de diferència i necessiten marcar el gol. Sheila destaca: “em considere una persona treballadora, intente sempre donar el millor de mi. Jugue prou bé d’esquena”. L’àrbitre xiula. Final de la primera part. Cada equip se’n va a les seues respectives banquetes. Glops d’aigua i descans. Els tècnics analitzen les jugades, el partit està massa igualat, necessiten reforçar les defenses i les davanteres.
La valencianista Neus Llinares observa: “En el Llevant femení trobe que les dues davanteres estan molt fortes, tant Maria José (19) com Charlyn (12). Punts dèbils? Tal volta la defensa que és una mica més fluixeta”. Sheila replica: “el València juga molt bé el baló i saben dominar bé les jugades. Ho donarem tot per a emportar-nos els 3 punts”. De moment empaten i ja ha acabat el descans.
SEGONA PART I ES MARCA EL PRIMER GOL
Canvi de porteries. Sembla que cada volta hi ha més gent a l’estadi. Neus mira de lluny i reflexiona: “Cada cop, es veu i segueix més el futbol femení. És més al toc, més tècnic, més net. El masculí és més físic, més brusc, hi ha més pataes. En les aficions també hi ha diferència: l’afició del futbol femení és més respectuosa, no hi ha tanta violència i conflicte, prima més el respecte”.
Sheila està d’acord amb Neus: “el futbol femení està creixent a poc a poc, cada vegada hi ha més equips que s’uneixen a la lliga femenina. Pense que en la lliga femenina hi ha menys conflictes entre aficions, també es deu al fet que hi ha menys gent als camps”. Han passat deu minuts de la segona part i sembla que el Llevant està fent pressió en l’àrea valencianista. La portera del València es mou de banda a banda de la porteria. Ha d’avançar-se a les rivals, saber per on li anirà el baló. La mà dreta de la portera frega la pilota, però el xut de volea de Charlyn capgira el partit. Gol del Llevant femení! Canvien els marcadors: 0-1.
“DEIXA EL FUTBOL, TU A NETEJAR!”
En ple segle XXI s’arriba a qüestionar que una dona jugue al futbol. Neus Llinares agraeix la sort de no haver viscut cap episodi masclista: “des de xicoteta no he escoltat mai cap comentari despectiu per agradar-me i jugar al futbol. Al contrari, s’aombraven i deien “Jolin, esta xiqueta que bona que és!”. Sí que és cert que hi ha pares que els fa nosa que a la filla li agrade i vulga jugar al futbol. Haurien de vore més el futbol femení, de segur que canviarien d’opinió”.
Sheila, contenta pel primer gol blaugrana, no obstant això, maleeix aquelles persones masclistes que menystenen a les dones futbolistes: “una vegada una mare em va dir que em deixara el futbol, que me n’anara a netejar. Em vaig quedar sorpresa que una dona fóra tan masclista!
“VOLEM MÉS VISIBILITAT”
El València es recupera bé de la primera estocada granota. Cal recuperar el joc i marcar al Llevant. Les davanteres valencianistes s’afanyen per a fer pressió a l’àrea rival, volen repetir el càntic del “gol!”, però, a favor seu. Un empat millor que una derrota en el primer derbi que disputen al Mestalla.
Neus assegura que “el que és principal per a la nostra visibilitat és la televisió. Hauria d’haver-hi més empreses que posaren diners i apostaren pel futbol femení. També tenim dret a jugar i ser reconegudes. A tot, tenim dret a tot!”, sentencia.
Sheila Guijarro no podria estar més d’acord amb Neus: “no tenim el reconeixement que ens mereixem, sobretot en l’àmbit publicitari, que les empreses es publiciten, no només en els equips masculins i que els mitjans de comunicació parlen més de nosaltres”. Queden 15 minuts perquè acabe el derbi i el València recupera força. Finalment, un gol de Maripaz deixa sense alè al Llevant, acaben de perdre els punts que les aproximarien al València. Les coses tornen a estar igual, com abans del partit.
EMPAT A L’ENTREVISTA, PERÒ, QUI GUANYARÀ EL DERBI DE DEBÒ?
Un partit clau, en el qual els equips donen el 100%, independentment de la classificació. A 23 d’abril de 2017, es tracta d’un derbi important, disputat a l’estadi ratapenat. Dos equips de primera que estan aconseguint posar el València i el Llevant en boca de tots i totes, a diferència de les males ratxes dels seus alter egos masculins.
La veu del València no ho podia dir més clar: “és cert que nosaltres estem en una ratxa molt positiva, portem molts partits guanyats en la primera volta. L’únic partit que perdérem en la primera volta fou contra el Llevant, volem eixa revenja. Estem en casa i esperem que l’estadi s’òmpliga. El Llevant eixirà amb tot, serà un partit difícil però estem molt conscienciades. Podrem emportar-nos el triomf”. Sheila Guijarro fa un toc d’atenció: “jo també veig al nostre equip, el Llevant, molt centrat, estem fent les coses bé. Ens n’emportarem els punts, pense que guanyarem”.
