Finor Valenciana: el fenomen de les xarxes socials
Finor Valenciana és un fenomen en les xarxes. Estrany és que, com a valencià/na, no hages retuitat o posat m’agrada a cap publicació seua de Facebook o Instagram. El seu humor costumista i en valencià triomfa als nostres «timelines». Més de trenta mil seguidors a Facebook, més de quatre mil «followers» a Twitter i vora dos mil persones que la segueixen a Instagram. Els seus «m’agrada» i «retuits» es compten per milers i centenars. Pels qui no estiguen massa capficats en el microcosmos en línia autòcton, seria com una mena de «Cabronazi» valenciana.
Qui gestiona la «marca» d’humor valencià per excel·lència? Darrere d’ella està la mà d’obra, de manera anònima, d’una jove de 26 anys de La Pobla de Vallbona (Camp de Túria). I, com tota persona de carn i ossos, té les seues aficions: «m’agrada la música i el teatre, tot el tema de l’escenari». No obstant això, assegura que ha treballat d’autònoma en el sector de la restauració des dels 15 anys fins fa un parell de mesos i que ha cantat en diverses orquestres. «Estic un poquet com una cabra». Tal volta, si no fóra per eixa característica, no estaríeu llegint sobre una tal «Finor Valenciana».
«Feia temps ja seguia pàgines de Facebook d’humor en valencià com Kalebarraka i Curats d’Espanto. Comencí amb Finor Valenciana a Twitter per avorriment, una cosa portà a l’altra i obriguí la pàgina de Facebook». La idiosincràsia i l’actualitat valenciana són la matèria primera amb la qual Finor Valenciana crea els memes, tuits i publicacions. De vegades irònica, de vegades explícita, però el costumisme valencià sempre en el nucli del seu humor. I per què «Finor Valenciana»? Les característiques que més ens defineixen als valencians, assegura la jove, són que ens expressem amb histrionismes i paraules mal sonants, «allò que diem la finor». La poblana afirma que els valencians i valencianes som molt de l’ animalà, el comboi i la festa: «Tot ho fem festa. Tant s’hi val si no creus en Déu, si cal anar a una comunió, vas, si cal eixir a passejar el Sant a la processó, ixes, mentre hi haja festa».
Una de les publicacions que més «m’agrada» ha tingut a Facebook i a la resta de xarxes ha estat la foto d’una amanida («ensalà»), amb vora sis mil reaccions: «bo, una simple amanida de tomata amb ceba. Després estàs mitja hora escalfant-te el cap amb un ‘sketch’ ben vistós i només n’aconsegueix cent m’agrada (riu)». Però, què fou abans? L’humor de la jove li portà a crear Finor Valenciana o, en canvi, la «marca» li n’ha aportat? «Sempre he tingut sentit de l’humor, però ara més i més negre, li trac el riure a tot. Puc dir que Finor Valenciana m’ha donat molt de sentit de l’humor, ara en tinc més que fa cinc anys», reconeix.
«Espere veure’m gestionant Finor Valenciana d’ací a cinc anys, sí, però l’únic que m’importa ara mateix és com visc hui. Tot açò són modes», assegura la poblana. «Catalanopija» per definició popular -per un comentari a les xarxes, vaja-, Finor Valenciana ha aconseguit que el valencià, el de poble, tinga més presència en la xarxa.
