Sacha Kruithof: el jove talent de la pilota valenciana
Hi ha qui no sap encara que ser pilotari és més que fer un esport autòcton. Hui dia, modalitats com el One Wall -que es practica a tots els continents del món- és com l’esparadrap que es posen molts dels pilotaris valencians: la via més fixa per a internacionalitzar-se. Com ho és el cas de Sacha Kruithof Perelló, un jove de 19 anys criat entre les parets i carrers d’Orba, a la Marina Alta (Alacant). De pare holandés i mare valenciana, pot aparentar ser un estranger ben integrat en la nostra cultura, però, està a terres alacantines des de les bressoles. Son pare, de fet, arribà al País Valencià quan només tenia dos anys. «Moltes vegades, quan faig alguna xarrada i dic “Hola sóc Sacha Kruithof”, em senten parlar valencià i la gent es queda flipà (riu) i diuen “astò com pot ser?”», assegura l’orber.
Un o una, sense saber l’edat de Sacha, pot llegir el seu corpus de trofeus i arribar a pensar que porta vora vint anys fent braçades, però ben cert és que només li han calgut 6 per a erigir-se com un dels millors del món en la seua categoria. Agafeu-vos que ve corba: doblement Campió Nacional Cadet (2012 i 2013) i Campió Nacional Juvenil (2014), Campió d’Europa sub-15, Campió Absolut X Open Borbotó, Campió d’Europa sub-17, Campió del Món sub-17 en One Wall (2015), Campió del Món sub-19 en One Wall (2016), Campió de l’Open de Bèlgica en One Wall (2016), Subcampió de l’Open d’Itàlia (2017) i altres mèrits més.
JOVENTUT, TALENT I PASSIÓ
A un esportista amb aquest palmarés no se li podia resistir tampoc un guardó fora de canxa, com el de Talento Joven 2017 en la categoria d’esports, uns premis que Bankia i Levante-EMV organitzen anualment. Qui anava a dir que una tossuderia de menut el portaria a l’estatus on es troba ara? «Vaig començar a jugar amb 4 anys. Jo anava a vore al meu germà com jugava a pilota i no parava de donar la tabarra a mons pares i a l’entrenador: “Vull jugar! Vull jugar!”. No hi ha, ni tan sols, competicions per a un xiquet de 4 anys, que és molt menut encara».
La Federació de Pilota Valenciana començà a organitzar tornejos de One Wall. Sacha li va clavar l’ull a esta modalitat, es fixà en els jugadors internacionals a través de vídeos a Youtube i, de seguida, caigué en l’ham del joc de l’únic mur. D’ençà que entrà al circuit dels tornejos de One Wall, l’ascens en la seua carrera esportiva ha agafat un ritme vertiginós, fins i tot, precoç.
A primera impressió, un pot pensar que la passió que Kruithof li té a la pilota ve de família. Que deuen haver-hi hagut un tal Sacha I o II que l’hagen precedit en la pilota professional, com els casos quasi dinàstics dels Genovés, Puchol i Soro. No obstant això, l’entusiasme per la piloteta no és congènit: «no tenim tradició de pilotaris a la família. Mon pare em contava que ell de menut va jugar, es va fer mal i ja no li va agradar (riu). Ara que jugue jo, de vegades ve a vore’m, però, no és d’aquells que acudeix a posta a gaudir d’una partida de pilota… ma mare igual, ve a veure’m amb molt de gust, però no és seguidora».
FUNCIONAR A DUES VELOCITATS
Compagina els estudis d’ International Business a la Universitat de València amb els entrenaments diaris. Un ritme físic que no té res a envejar al de tenistes com Rafa Nadal o Roger Federer. «El meu entrenador viu a València i, a més, ací tinc bones i millors instal·lacions per a entrenar. Això sí, m’agrada més el poble que la ciutat (riu)». Tal volta, el seu caràcter madur i dinàmic el fa defensar fermament allò que creu: deixar un bon llegat en l’esport al qual li dedica hores. I per a mostres, dos didals de pilotari:
El primer, com la dita aquella de la muntanya i Mahoma. Sacha Kruithof vol portar la seua particular muntanya a la capital valenciana: una canxa pel riu Túria. Si al Central Park de Nova York hi ha canxes, why not pel riu Túria? «Ja vaig parlar amb el regidor d’esports i van accedir, però falta que ho tiren endavant. Hem d’insistir, com tot en esta vida», diu el pilotari. Tal volta, les canxes seran com les petjades de dinosaure que el d’Orba deixarà en València un cop es retire.
I el segon didal: defensa a ultrança l’entrada del One Wall als Jocs Olímpics. De fet, els acompleix, perquè es juga en els 5 continents. Sacha ho té clar, al One Wall li cal presència política: «Les federacions internacionals haurien de tindre més contacte amb els polítics. Si compleixes els requisits, però no tens contactes en les reunions periòdiques del Comité dels Jocs Olímpics… Hi ha molta gent que el practica, però, ens cal cohesió, cada federació va a la seua».
Sembla que la deformació professional d’una de les seues dos vessants ha influït en l’altra. I no, no parlem de la disciplina, la constància i l’ambició que li ha aportat per a la rutina d’estudiant el fet de ser esportista d’elit, sinó que a l’inrevés. Interessar-se per l’àrea empresarial i econòmica, fer el grau d’International Business, explica aquesta cita, on rau, en part, la clau de l’èxit del One Wall: pur màrqueting. «A l’espectador se li ha d’oferir alguna cosa més que la simple partida: marxandatge, molt rollo americà, has de fer animació. Moltes persones quan van a veure un esport en viu, van també a passar-s’ho bé».
UNA HISTÒRIA DE FICCIÓ
Podrien haver-hi paral·lelismes entre la realitat de Sacha Kruithof i la ficció. El mateixíssim Jaume Sanchis, interpretat per Miguel Barberà en l’exitosa sèrie l’Alqueria Blanca, fou un pilotari exitós que, en un moment donat, viatjà als Estats Units per a progressar professionalment i econòmica. Sacha Kruithof ho féu, en certa manera, l’estiu passat.
La ciutat que mai dorm, Nova York, el va impactar molt: «A Manhattan, Brooklyn, Bronx… hi ha moltíssimes canxes per a jugar! Hi havia canxes a un riu per on està el Brooklyn Bridge. Mentre jugaves a una canxa flotant, tenies les vistes de Manhattan!». A més, a més, assegura que aconseguí millorar el seu joc: «tot el dia hi havia gent jugant i gràcies a això, vaig notar millora tècnica, sobretot amb el braç esquerre».
Precisament, és en Las Vegas on va guanyar el seu primer mundial en la categoria sub-19. «M’han plantejat anar amb beca als Estats Units, però no ho veig viable. Podria perdre patrocinis i, a més, Nova York és una ciutat cara. Allà sí que guanyen diners perquè hi ha tornejos cada setmana. Al cap i a la fi, en la vida has de jugar-te-la, però has de ser realista i vore quines oportunitats reals tens». La prudència, davant de tot.
Malgrat no haver estat al 100% per a l’Open d’Itàlia del proppassat març i quedar subcampió contra un irlandés, Sacha no es desanima i ho considera com un graó més per a preparar futures competicions. «Este tipus de tornejos són de transició, per a no perdre l’al·licient de competir. L’Open d’Itàlia d’enguany no era un objectiu principal. Però, estic content perquè vaig arribar a la final i pensava que cauria molt abans».
Ara, es prepara per als campionats venidors: «Enguany tenim problemes perquè no hi ha connexió entre Europa i els Estats Units, coincideixen tornejos, tot cau en deu dies: l’Europeu de Joves, el World Games de Polònia i el Red Bull Slaps americà». No obstant això, Kruithof ha d’escollir entre el prestigi d’un Red Bull Slaps o xafar sobre segur. Reconeix que li interessa estar als tornejos europeus pel tema de beques, «guanyar el Red Bull Slaps, hui dia, no està a l’abast», diu.
EL MÓN QUE VE
Farà cosa de mesos que aconseguí un important patrocini, el de l’empresa Baleària. Això l’ajuda a costejar les diverses despeses que li sorgeixen com a pilotari professional. Fins i tot, a mode anecdòtic, el seu patrocinador li ha ofert un partit versus un tenista professional en un vaixell. Si haguera d’escollir rival: «M’agradaria jugar contra David Ferrer (Xàbia, Marina Alta). Ha arribat ben alt però, com s’ha “creat” a la Marina Alta, em faria goig. De segur que se’n recorda dels seus orígens». Seria un autèntic derbi transversal.
Si li pregunten a quin pilotari valencià considera que està a la cresta de l’ona, no ho dubta: «Veig molt fort a Puchol II, hui dia és qui està més fort. Es postula per a dominar a partir d’ara i fins d’ací a uns quants anys endavant. Però també, qui més m’agrada és el mitger d’Escala i Corda, Santi de Finestrat».
Hi haurà Sacha Kruithof per a una bona tongada d’anys, de segur. La seua persistència, disciplina i capacitat de concentració tant dins com fora de la canxa ho avalen. No obstant això, el relleu generacional ha de tenir-se en compte. El jove d’Orba ja ha clavat l’atenció a futuribles pilotaris: «Ací a Orba hi ha un xiquet veí meu a qui li trobe molta actitud amb la pilota. El meu entrenador em diu “és que sou els del carrer de Baix (així es diu el meu carrer) perquè tots els que hi viuen allí tenen algo (riu). Tot i això, no m’agrada encassellar a un xiquet, perquè, quan són menuts, allò pel qual s’han de preocupar és, senzillament, per passar-s’ho bé, no pensar si seran molt bons o no en el futur».
Pel que fa als objectius a curt termini, Sacha Kruithof s’ha fixat una meta: «Pel maig, faré un Campionat d’Espanya a Pamplona, en una modalitat nova de One Wall, Frontball. M’he inscrit per, simplement, viure una experiència nova. Si aconseguisc alguna cosa, també em beneficiarà per qüestió de beques estatals. També vull anar l’Europeu de Joves i al World Games de Polònia. També desitjaria anar als EUA cap al mes d’agost, per a no descuidar els estudis». Cavallers, atents perquè Sacha Kruithof va de bo!
