Pel·lícules independents i de culte al 32é Cinema Jove
A partir del 23 de juny s’inicia una setmana dedicada al cinema en plena capital del Túria. València, ciutat de pel·lícula, rep el Festival Internacional de Cinema Jove en la seua 32a edició, on es reunirà el millor cine independent, d’avantguarda i de culte del món. El festival l’organitza l’Institut Valencià de Cultura i es tracta d’una vertadera plataforma de llançament de les joves promeses del cinema i nous creadors.
L’objectiu del Cinema Jove és visibilitzar les produccions fetes per joves cineastes. Tot amb la paritat com a filtre, ja que el 60% dels films seleccionats l’han dirigit dones. Com a novetats, hi haurà els Premis Feroz (curtmetratges) i un cicle dedicat a les websèries. La inauguració del festival serà el mateix divendes 23 de juny Teatre Principal de València, a partir de les 19:30h. Algunes de les seus d’enguany seran l’Octubre CCC, l’Institut français de València o el Teatre Principal.
LLARGMETRATGES AL CINEMA JOVE
Cinema Jove compta amb tres seccions oficials: llargmetratges, curtmetratges i websèries. Organitzarà a més la Trobada Audiovisual de Jóvens, atorgarà el Premi Lluna de València a una de les 9 pel·lícules nominades. Alguns dels llargmetratges que es projectaran al Cinema Jove són The Wound (John Tengrove, 2017), un drama de Sud-àfrica que visibilitza la realitat i la sexualitat de la comunitat africana de Xhosa.
Una altra de les nominades en la secció de llargmetratge és Los Años Azules (Sofía Gómez Cordova, 2017), film que es localitza a Guadalajara (Mèxic) i on cinc joves de diferents cultures viuran un canvi a pitjos després de l’aribada d’una extravagant inquilina a la casa. Junt amb estos dos llargmetratges, es podrà gaudir de la projecció de 8 produccions més.
The Wound (John Tengrove, 2017)
La Defensa del Dragón (Colòmbia, 2017) és una altra de les fortes propostes internacionals i ha estat dirigida per la colombiana Natalia Santa. En el film apareixen personatges ben diversos: «un jugador d’escacs que viu d’apostar partides, un rellotger que no es resigna a tancar el seu taller i un homeòpata la vocació del qual és el pòquer. Tots tres passen els dies en el centre de Bogotà (Colòmbia) refugiats en la seguretat dels seus mons. La vida els ensenyarà que mai és tard per a arriscar-se a perdre».
La defensa del dragón (Natalia Santa)
CURTMETRATGES AL CINEMA JOVE
Pel que fa a la secció de curtmetratges, s’hi troben propostes polítiques, històriques i socials. The NeverEnding Wall, de la valenciana Silvia Carpizo, és un al·legat contra la destrucció de la memòria històrica de la East Side Gallery (Berlín), però també un crit contra la construcció de murs actuals que coarten la llibertat de molts territoris i persones.
També hi ha propostes socials com les del film del català Marc Caballero, Cal fer el cor fort (2017), que conta el drama d’Eli, una dona en plena trentena, qui ha de fer front als fantasmes del passat en tornar al pis on viu la seua ex-parella, Carles. En trobar-se al germà del seu ex, Eli l’aconsellarà en allò que no ha sabut fer amb Carles.
THE NEVER ENDING WALL (SILVIA CARPIZO, 2017)
I les websèries també tenen cabuda en el festival Cinema Jove de València. Un fenomen recent, si ho comparem amb el més d’un segle de vida del cinema, que té com a projector a internet. Un total de 15 produccions han estat seleccionades en esta secció oficial: Temporada Baja (Abel Zamora, Madrid, 2016), Restoration (Stuart Willis, Austràlia, 2016), Nit de pau (Pedro Levati, Argentina, 2016) o Perverts Anonymous (Tim Hamilton, Canadà, 2017).
