Tupamaros: el llibre valencià sobre la guerrilla de Mujica
El Movimiento de Liberación Nacional – Tupamaros (MLN-T) fou una agrupació uruguaiana d’esquerra marxista que nasqué cap als anys seixanta del segle XX. No s’entendrien governs com el de Pepe Mujica a Uruguai si no se sabera la història d’estes guerrilles llatinoamericanes.
Uruguai no quedà exempta de la violència i del moment revolucionari llatinoamericà. Una bala fallida dirigida al Che Guevara en un discurs, i que es saldà amb la mort del professor universitari Arbelio Ramírez, fou el primer assassinat per motius polítics d’Uruguai durant els anys 60. El detonant d’una escala de violència que acabaria per portar al país a una dictadura el 1973 fins al 1985.
Al mercat editorial s’hi pot trobar un llibre escrit pel valencià Vicent Galiana que tracta d’explicar què fou el MLN-T: Tupamaros. Del fusell al Parlament (1966-2016) (Tigre de paper, 2017). Com ha arribat al parlament la guerrilla liderada per Mujica, els Tupamaros? Com canvien les armes pels seients l’Asamblea General? Quan i com arriba l’esquerra uruguaia al poder a través del partit Front Ampli? A preguntes com aquestes tracta de respondre Vicent Galiana amb el llibre.
PRÒLEG I EPÍLEG DE LUXE
La rebuda de Tupamaros. Del fusell al Parlament (1966-2016) ha estat molt bona. Quasi s’ha esgotat la primera edició i la segona ja se sap que comptarà amb l’epíleg del polític estatal Íñigo Errejón. La Tresdeu ha accedit, en exclusiva, a algunes de les frases del text d’Errejón: «Per curiositat intel·lectual i per ambició política, calen llibres com aquests, entusiastes però acurats, atents al matís, prudents amb les ambivalències de la política real», assegura.
El número dos de Podemos diu també de l’obra de Galiana que «és difícil de trobar en un llibre una combinació tan equilibrada, tan mestissa, de realisme i passió. Estic convençut que en aquest mestissatge rau l’única forma d’això que anomenem “victòria” […] El llibre recull moments durs i intensos, d’eufòria revolucionària, de derrota, de desil·lusió i d’auge. I ho fa amb una simpatia indubtable, però una simpatia profitosa, que mira, que es pregunta, que intenta de comprendre abans que d’etiquetar. Això li permet de ser un bon conductor d’un interessant passeig històric».
Aquesta no ha estat l’única col·laboració de luxe per a Vicent Galiana. L’ex primera dama de la República d’Uruguai (2010-2015), Lucía Topolansky, ha estat l’encarregada d’escriure el pròleg. Ni més ni menys que l’esposa de l’ex president uruguaià Mujica i protagonista també de la història llatinoamericana ha dit al llibre que «eixa empremta de dones i homes desposseïts, lleugers d’equipatge, que encara perdura en els supervivents hui en dia, va deixar un llegat ètic que es torna més fort en aquest món globalitzat i descregut».
L’AUTOR: EL CALLOSÍ VICENT GALIANA
Amb vint-i-pocs anys, Vicent Galiana (Callosa d’en Sarrià, 1992) té un gran bagatge en el camp de la historiografia. Graduat per la Universitat de València, ha obtingut també els mestratges en història contemporània i en professor de secundària. Ara és doctorand en història contemporània per la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Galiana s’ha interessat en els moviments armats i els seus processos de transformació i adaptació a la legalitat democràtica. Per això, ha analitzat durant més d’un any el procés d’adaptació a l’arena electoral de l’MLN-T. Actualment es troba centrat en el seu programa de doctorat: l’estudi de l’esquerra armada en la Transició política a l’Estat espanyol.
Vicent Galiana és també membre d’HistAmérica, un grup d’investigació dedicat a la història d’Amèrica Llatina. A més a més, forma part de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre la Violència Política Nueva Izquierda Revolucionaria. América Latina, Europa y Estados Unidos, 1960-1990. És col·laborador de La Directa i forma part del Col·lectiu per la Recuperació de la Memòria Històrica de Callosa d’en Sarrià i de la Plataforma en defensa de la Querella Argentina del País Valencià.
